Danso amb la pluja

Danso amb la pluja
invertida del silenci,
en una llacuna bategant
de records que es capbussen.

Allà on hi ha nenúfars musicals
que blanquegen amb el cant.
I amb vels de boix i teles d'esperança,
m'endinso al pentagrama de la vida.

I veig el vent enllaminat
i el crido amb un suau aire.
La pluja dansa i s'escola
en la tonada, presa per l'enyor.

Vent i pluja, dansa i mite,
s'encomanen al meu clam.
- somriuen -
Com en un somni de fràgils melodies,
com si gronxessin el tresor més pur,
duen, llavors, un tendre sospir
que bressola les muntanyes
d'aquell gran mar de boires oceàniques,

que guarda l'infinit misteri
de la mirada dels teus ulls.

25 juliol 04