Cercador
Cuirassa
Un relat de: Cosmeta- Compartir:
Si desfullar una margarita és matar-la, trencar un cor és condemnar-lo al dolor.
Dolor que a poc a poc passarà si el tractes amb cura. Però, si al contrari encara el maltractes més, què queda? Aleshores queda un cor moribund que sols seguirà endavant per l'instint de supervivència que regeix tots els animals. I cada llàgrima l'ajudarà a crear una cuirassa que el protegisca del món. Per cada pensament trist, la cuirassa s'enforteix, allunya els trossos malferits que queden d'aquell cor que un dia era capaç de bategar.
La vida continua amb normalitat, pots riure, fer feliç als del teu voltant, inclús creure que tú ho eres. Però no t'equivoques, com més grossa siga la cuirassa, més difícil és tornar a estimar, més difícil serà trobar a qui et faça perdre el seny novament...
I és en aqueix instant quan enyores tot el que senties abans, des dels besos d'amagades a un portal fins a les paraules dites amb la veu trencada pel dolor que causa un amor que ja no hi és.
El més trist és que la cuirassa no et deixarà sentir-ho mai més.
Dolor que a poc a poc passarà si el tractes amb cura. Però, si al contrari encara el maltractes més, què queda? Aleshores queda un cor moribund que sols seguirà endavant per l'instint de supervivència que regeix tots els animals. I cada llàgrima l'ajudarà a crear una cuirassa que el protegisca del món. Per cada pensament trist, la cuirassa s'enforteix, allunya els trossos malferits que queden d'aquell cor que un dia era capaç de bategar.
La vida continua amb normalitat, pots riure, fer feliç als del teu voltant, inclús creure que tú ho eres. Però no t'equivoques, com més grossa siga la cuirassa, més difícil és tornar a estimar, més difícil serà trobar a qui et faça perdre el seny novament...
I és en aqueix instant quan enyores tot el que senties abans, des dels besos d'amagades a un portal fins a les paraules dites amb la veu trencada pel dolor que causa un amor que ja no hi és.
El més trist és que la cuirassa no et deixarà sentir-ho mai més.
Comentaris
-
Bonic[Ofensiu]Sol_ixent | 18-02-2015
Conec perfectament aquesta sensació -en tinc més d'un poema i relat-, com el 99,99% de la població! ;)
A vegades qui tant havíem estimat, idealitzat i pensat que duraria per sempre, ens falla.
Però també et diré que el dolor acaba passant, i sempre apareix, quan menys t'ho penses, algú que te'l guareix i te'l deixa com nou.
Una abraçada, i molts ànims!