Cercador
Primavera
Un relat de: Cosmeta- Compartir:
Primavera, tèbia escalfor del sol d’Abril, dies llargs vora mar, milotxes al vent.
Primavera, ciutat plena de flors, cant dels ocells, xiquets riallers.
Primavera, poesia. Versos que s’enllacen, emocions a flor de pell, el teu nom i el meu escrits a la paret com els del poema de Estellés. Els teus ulls brillants, i el teu somriure que deia que junts era tot més fàcil. Perdre’m en les teues tendres paraules que m’acaronaven al dormir, els bessos al bescoll que em feien embogir. Fer l’amor, les nostres cançons, sentir-nos lliures.
Tu ets poesia, i la poesia és primavera. Però una primavera sempre dona pas a un altre cicle, i ara de nou, és primavera, però tu ja no hi ets.
Primavera, ciutat plena de flors, cant dels ocells, xiquets riallers.
Primavera, poesia. Versos que s’enllacen, emocions a flor de pell, el teu nom i el meu escrits a la paret com els del poema de Estellés. Els teus ulls brillants, i el teu somriure que deia que junts era tot més fàcil. Perdre’m en les teues tendres paraules que m’acaronaven al dormir, els bessos al bescoll que em feien embogir. Fer l’amor, les nostres cançons, sentir-nos lliures.
Tu ets poesia, i la poesia és primavera. Però una primavera sempre dona pas a un altre cicle, i ara de nou, és primavera, però tu ja no hi ets.