CRISTÒFOR COLOM, FILL DE COLOMERS

L'enigma: "En vós, Senyor, confio, que la confusió no duri eternament." (Cristòfor Colom)

Tot i els precedents: al segle XVIII Pere Serra i Postius afirmava la catalanitat del cognom del personatge, i a principis del segle XX Francesc Carreres i Candi l'identificava amb un corsari amb el mateix cognom, les bases d'argumentació de la catalanitat de Cristòfor Colom i, per tant, de totes les tesis catalanes s’establiren a partir de 1925.

Efectivament, des que l'any 1927 l'historiador peruà Luis Ulloa y Cisneros (1869-1936) llançà la tesi de la catalanitat de Colom ("Colomb, catalan. La vrai genèse de la Découverte de l'Amérique"), són moltes les hipòtesis que des d'arreu del territori nacional s'han confegit per buscar-li un lloc de naixença: Palma, Eivissa, Tortosa, Felanitx, Lleida, Barcelona, etc.

A banda la catalanitat del personatge però, Ulloa hipotitzava la seva vinculació a l'Empordà: "fou originari i probablement nat a l'Empordà". Atenent, doncs, a la primigènia tesi de l'historiador peruà, i d'acord a la informació facilitada per Encarnació Jean a l’alcalde de Colomers (juny de 2006), que difereix ben poc, a excepció del lloc de naixença del personatge, de la relatada per Benvinguda Vidiella i Martí a Enric Bayerri i Bartomeu (autor de la hipòtesi tortosina), presentem una nova hipòtesi que el fa originari i nat a Colomers.

A l'inici de la Guerra Civil dels Deu Anys o Guerra contra Joan II (1462-1472), les tropes de la re¡na Joana Enríquez i l'Infant Ferran, príncep de Girona i futur Ferran II de Catalunya-Aragó el Catòlic, conqueriren (23 d'agost de 1462) el Castell de Colomers, l'actual Ajuntament, en el qual són visibles encara restes de l'incendi i l’enderrocament a la seva façana de migdia. Bé podria ser que la família Colom o Coloma (aquest cognom és el que hem trobat en algun capbreu del municipi) hagués participat en la defensa del Castell entre la trentena de defensors que hi moriren cremats. Arran d'aquesta significació antireialista en els primers episodis de la guerra, la família Colom hauria hagut de fugir, d’incògnit de tota la població, fins i tot dels seus veïns, de Colomers i embarcar-se des d'un port empordanès (potser el de Pals mateix) en direcció a Itàlia, qui sap si cap a la mateixa Gènova que tants maldecaps ha donat a la historiografia oficial. Entre els fugitius, Cristòfor Colom (1451-1506), amb només onze anys, que hauria estat batejat a l'església parroquial de Santa Maria de Colomers. Aproximadament al cap d'un any, la família colomersenca que havia estat veïna seva rebria una lletra dels Colom des d'un poblet d'Itàlia.

La tesi d'Ulloa presenta Colom, l'any 1462, amb uns quinze anys, eixint de les costes empordaneses en una expedició de Pere Ramon Sa Costa, Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, en direcció a Civitavecchia, per visitar Roma, i seguir després fins a l'illa de Rodes.

Es tracta de coincidències més o menys afortunades? Chi lo sa? Però n’hi ha més, per exemple la semblança que trobem entre l'escut d'armes que s'atribueix a Colom en diversos plets després de la conquesta de les Amèriques i l'escut de Colomers.

Les armes familiars de Cristòfor Colom són un colom d'argent en camper d'atzur. Colomers disposa d'un escut caironat, d’argent, amb un colom contornat d’atzur.

Si non e vero, e ben trovato!