Crisi a USA , Europa es constipa i corrupció a dojo

Corren vents de què l'economia més poderosa del món està fent aigües. Han bastat quatre anys de Bush per deixar ben tocada l'economia nord-americana.
Que 30 milions de nord-americans es tinguin que apuntar a un programa estatal per ajuda pels aliments, és un fet que no havia passat en la història de la seva economia.
Sembla que una part de la societat nord-americana està experimentant en carn pròpia la política exterior dels seus respectius governs (el darrer l'acaba de rematar), que per interessos geo-polítics-militars han portat a moltes regions del planeta a la misèria i a la pobresa i jo afirmaria que hi ha hagut molts d'interessos privats i que han emprat la maquinària militar USA per fer-se d'or.
Que Bush fos el president nord-americà més votat de la història USA, fa pensar. I jo supós que els votants d'aquest element, que ara les passen magres, si són capaços d'analitzar la situació que els hi haurà deixat com a herència, s'haurien d'estar pensant que votaren amb el cul; ja que aquest senyor ha estat el cúmul de la incompetència a nivell nacional, internacional i en les relacions externes ha fet una pífia darrera l'altre.
I Europa?, o com s'ha vingut a denominar: La zona euro, que li passa?. Fa estona es deia que: "Quan Estats Units esternuda, Europa es constipa".
Quan els preus dels doblers es trobaven sobre el 2% d'interès, els bancs anaven sobradets i donaven crèdits, sobretot hipotecaris, en condicions que ara mateix ni se'ls ocorreria.
Ara que la Reserva Federal ha baixat els interessos a USA al 2'25%, en molt poc temps per intentar reactivar l'economia i l'Euroibor es troba al 4'6 % ,i de moment no hi ha cap intenció del Banc Central Europeu de baixar-lo, ja que segons el seu president se'ls dispararia la inflació (excuses per treure encara més beneficis, ja la puja fins al tipus actual, fou un resultat de quan estaven alts els interessos interbancaris nord-americans), estan demanant un esforç d'ajustament del cinturó a la ciutadania.
Quina és aquesta ciutadania?. Qui són els que com sempre ens hem d'estrènyer el cinturó?. De segur que no seran els que han acumulat beneficis durant aqueixos darrers anys i els segueixen acumulant ara mateix.
Mireu, quan, sense cap mena de vergonya, els bancs, caixes, empreses en forma de monopolis encoberts, malgrat es parli de la liberalització del mercat (juas), treuen a llum pública els seus beneficis, és curiós que estigui com estigui la situació econòmica ells segueix creixent. Les micro economies (les nostres) reben de valent, les macros (les seves) augmenten els beneficis. Això si que és justícia distributiva, pels seus comptes corrents. Mentre els governs callen.
Botant a un altre costat. No vos ha emprenyat de manera supina, que qui com un servidor, hagi de fer nusos a la corda per pagar els seus impostos; un personatge com Rodrigo de Santos es poleixi 50.000€ de les arques (impostos nostres), per anar-se a muntar orgies amb putos i esnifar cocaïna?, i que se'n paguin quasi un milió i mig d'€ per un castell pel parc de sa riera?. Que és de senzill malgastar amb els doblers dels altres, a veure si l'hauria comprat amb els seus?.
Que li deu semblar aquesta feta a una persona que està cobrant, després d'haver fet feina tota la seva vida com un cabró i cotitzant sense remugar el que li han dit (obligatòriament), una pensió que no li basta per arribar a final de més?. Jo contestaria que deu estar més emprenyada que un misto.
A més per afegitó, el bon senyor De Santos, era regidor d'urbanisme(col.locat pel fugat a les ameriques a l'ajuntament de Palma, a contrapèl de Na Cirer, era assessor seu) i durant el seu període de mandat es concediren llicències d'obres per un tub i el fiscal anticorrupció està intentant esbrinar l'entrellat.
Aixeques una pedra, o una rajola, més pròpiament dit i et surt un cas de corrupció on governaren els del Pius Pius o encara hi segueixen governant.
Els termes: Prevaricació, suborn, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris i un llarg etcètera de delictes, darrerament han estat el pa de cada dia, i no tan sols per les nostres contrades - Cas Voramar, Operació llampec, ara ha botat el de 32 cases presumptament il·legals a Selva, sinó també per la península: Cas Malaya, Terra mítica, Gescartera, el batle del poble de Torrepacheco i un llarg i trist enfilall de brutoretes.
Sembla que alguns governants, se'ls hi oblida que són triats com a gestors de la cosa pública i han de vetllar, perquè es compleixin els interessos generals, donant millor ben estar i qualitat de vida a la ciutadania que els ha triat, enlloc d'emprar el poder com a trampolí pels seus interessos, ja sigui de partit o particulars (llegiu anades i vingudes del professor de Georgetow, cercant l'ombra d'un Bush i donant-li suport en una guerra il.legal), malgrat sembli que els negocis no li varen sortir massa bé al del bigoti.
Ètica i moral, són dos béns un tant escassos dins la política i hi ha massa polítics que perden de vista la seva vertadera funció.
Mentre nosaltres hem de seguir escaldant la mosca per a mantenir-los. M'agradaria conèixer quin és el patrimoni de De Santos. A veure si realment hi arribà a ell amb un sou per alt que sigui. Del palauet no en ve de gust escriure.
Es veu massa mediocritat dins del món polític i no és gaire bo per a la democràcia i la convivència col.lectiva, si els que haurien de donar llum, donen fum.
A alguns, el poder els obnubila i les visas fan flamada; i per desgràcia no són les seves, que així ja m'estaria bé. I en lo religiosos que són, no sé com poden dormir estant en pecadot mortal.
Menys mal que hi ha molts altres personatges que dignifiquen el món, un altre dia escriure sobre ells.

Josep Bonnín