Crec en mi

Ara que no puc creure en tu, crec en mi. Fins ara mai ho havia pensat, però...Jo també dec valdre una mica, no? Sí, suposo que sí. Perquè crec en mi. Faig les coses a la meva manera i les faig bé. I no et necessito perquè les puguem fer junts, a la nostra manera, i fer-les bé, junts. No. Puc fer-les jo sola, a la meva manera i fer-les bé, sola. Perquè crec en mi. Crec en la meva capacitat d'estimar-me. Crec en la meva capacitat de fer les coses per mi mateixa. Sense la teva ajuda. Sense la necessitat de que hi siguis. Sense tu. Perquè crec en mi. No en tu. En mi. Tu sempre em deies que ho fés. Però com que podia creure en tu, no veia la necessitat de creure també en mi. Massa creències, devia pensar. Però ara tot ha canviat. Ara que creure en tu seria una solemne xorrada, no em queda més remei que creure en mi. I creu-me, crec en mi.