Covard

Un relat de: Fargo

Escric aquesta carta sense saber si arribaràs a llegir-la. De fet, tampoc té massa rellevància. Només voldria saber quin motiu et va empènyer a abandonar-nos a la mare i a mi quan jo tenia dos anys. No sé ni quin aspecte tens. La mare guarda alguna fotografia teva que mai he volgut veure. No suportaria reconèixer alguna de les meves faccions en les teves. M’he sentit com un fill bastard escodrinyat amb compassió. D’altra banda, estic impossibilitat per intentar cap encontre que ens acosti. Els gens no són tan importants com pensava. En canvi, l’ambient i l’entorn que ens envolta, sí que realment ens fan ser com som. No vull saber res de tu ni de com t’ha tractat la vida. Simplement, m’agradaria que no fossis el meu pare biològic. Em revolta la teva covardia. En el temps que ens abandonares, era molt difícil tirar endavant per a una dona sola amb un marrec de dos anys. La mare ha estat valenta. M’hauria agradat poder estalviar-li els plors que li sentia a les nits quan anàvem a dormir. Tu no hi eres. Mai hi vas ser. Mai hi seràs. Per a mi sempre has estat com un personatge de conte, més que algú de carn i ossos. Tan sols t’he escrit, perquè li deus una explicació a la mare abans que es mori. Potser la consoli o la deixi indiferent, però li deus. No espero que tinguis valor per fer-ho, doncs has estat un covard exemplar.


Fargo

Comentaris

  • Puc compartir el sentiment[Ofensiu]
    zoramar | 23-09-2012 | Valoració: 7

    M'has fet arribar allo que sents d'una manera sencilla i clara. Això es el que m'agrada. Felicitats.

l´Autor

Foto de perfil de Fargo

Fargo

4 Relats

7 Comentaris

2194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00