La Ouija

Un relat de: Fargo

L’Anton sempre havia estat un home assenyat, d’aquells que es comporten com cal i dels quals sempre reps allò que esperes. Era un empresari amb les idees clares i amb prou empenta per haver fet créixer la seva empresa del no res, com una formigueta incansable.
Jo, com a veïna el veia entrar i sortir de ca seva. No perquè fes la xafardera, Déu mon guard! Més aviat coincidia amb ell quan feia els vidres del menjador i la cuina o quan regava els geranis de la terrassa.
Un dia el vaig veure com atropellat, amb una excitació i una urgència que no lligaven gens ni mica amb el seu tarannà pausat i estoic. Com havia d’anar a la fruitera perquè volia fer crema de carbassó em vaig posar les sabates d’una revolada i vaig baixar com un coet.
Sí, vaig seguir a l’Antonet. Des que era vidu mai no va fer coses estranyes. Pobra Rosa, al cel sigui, una santeta d’altar. Doncs res, que ell girava a la dreta, doncs jo també, que anava a bon pas per la vorera, doncs jo gairebé corria de puntetes per no perdre-li la pista.
A la fi, es va aturar en un porticó petit i va entrar-hi.
Jo, atacada per la calor de tant córrer vaig arribar al portal sense esma. Vaig esperar uns segons per refer-me i vaig pujar una escala que duia a una porta entreoberta. Vaig entrar sense fer soroll i em vaig apropar a una cambra on sentia un xiuxiuejar estrany. La porta només tenia una cortina transparent de color salmó, de manera que podia veure i escoltar el que s'esdevenia allà a dins. Que no per xafarderia, si no perquè el senyor Anton no estigués en perill o quelcom pitjor, mai no se sap.
Vaig mirar pel vidre tapat per la cortineta. Valga’m Déu! L’Anton i una dona abillada amb molts collarets eren en una taula fent el joc de la Ouija. Allò de parlar amb els morts i els gots que es belluguen. Vaig parar l'orella arran de fusta.


-Rosa, si ets amb nosaltres dóna un copet

-cloc

-Estimada Rosa, el teu Anton ha tornat per parlar amb tu com la setmana passada. Et ve de gust? Si és que sí, fes un copet, si és que no, fes-ne dos de copets.

-cloc

-Rosa, em feies el salt amb el carnisser?

-cloc

-Però si no tenia cultura i era un bordegàs! Que la tenia més grossa que jo?

-cloc

-Mala puta, i això que anaves a missa cada diumenge! Ho tornaries a fer?

-cloc, cloc

-Estàs penedida?

-cloc, cloc

-No? Què vols dir, que m’enganyaries amb el rector i no amb el carnisser?

-cloc

-Bagassa! Segur que ets a l’infern, pecadora!

-CLOC


Senyor Isvern, la seva dona s’ha ofès i la seva ànima ja no és amb nosaltres. Si vol, pot venir un altre dia. Són cent euros.

Em vaig apressar a baixar les escales i marxar abans no m’enganxés l’Antonet fent la tafanera. Apa, que quan li expliqui tot això a l’Enriqueta se’n farà creus! I la Rosa que semblava que no hagués trencat un plat...On anirem a parar, senyor, senyor...



Fargo

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 23-09-2012 | Valoració: 10

    Bon relat, Fargo! Planer i divertit. Vaja amb la veïna, gràcies a Déu que no era tafanera!

l´Autor

Foto de perfil de Fargo

Fargo

4 Relats

7 Comentaris

2193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00