Costums

M'he acostumat
a alçar-me molt enjorn,
a banyar-me amb aigua
per a esborrar els somnis,
a raspallar-me el cabell
amb les mans.

Jo mateixa.
Un matí i un altre.

M'he acostumat
a tancar els ulls
abans d'obrir les portes,
a bressolar al temps
esperant que s'adorma,
a caminar només pels camins
desdibuixats a glops de terra.

M'he acostumat,
jo mateixa,
a nàixer-li al matí,
a ser en ell,
a colpejar els minuts
amb fuets d'absència
perquè caiguen al present
i s'estremisquen.

M'he acostumat
a parlar, a observar,
a buscar onades
de renuncies i esperances,
a comprendre que la nit
esdevé sense respecte,
a ignorar el silenci,
a no besar més que els teus llavis.

M'he acostumat,
jo mateixa
a ser-me estranya alguns dies,
a parèixer una primera vegada,
a arreplegar dubtes innombrables
i escampar-los a l'aire de l'oblit.



M'he acostumat
a l'enyorança, a l'hivern,
a perdre el que no tinc,
a confondre'm, com una criatura
extraviada, en el goig d'un instant.

M'he acostumat,
jo mateixa,
a allunyar la meua boca
de qualsevol camí.

Però ara sóc en tu.
El costum és el teu cos.
No serveixen les preguntes
ni els silencis.