Cosiu-me

Un relat de: Marc Freixas
Cosiu-me les ferides
que encara passegen per les venes.
Acaricieu el bon desig
i permeteu-me un sospir sense angoixa
mentre caminem plegats, tots units
a paisatges on només s'hi entreveu
aquella felicitat de victòria
que desterra les tristeses dels vençuts
i conquereix el futur de nosaltres
per fer-nos arribar al cim més alt
tocant el cel amb les mans
i els ulls dins la terra.
Cosiu-me i protegiu-me.

Comentaris

  • Delicat i valent[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 15-10-2011 | Valoració: 10

    Primer de tot salutacions! Que sé que també ets un veterà de relats i s'està afegint molta gent, per sort.
    Delicat per la tendresa, valent pel compromís.
    Tot un plaer llegir-te, Marc.


    Sergi

  • Marteta | 15-10-2011 | Valoració: 10

    Aquest poema reflexa el sentiment de poder-se sentir bé en totes les situacions de la vida, de sentir-se acollit pels companys i familiars que més t'estimen i de viure cada dia amb aquest sentiment dins teu.

    M'ha agradat! Una besada :D

  • El ganxet emocional[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-10-2011 | Valoració: 10

    La meva dona està ara mateix cosint al menjador. Està fent unes tovalloles a ganxet. És el seu sistema per a relaxar-se. Veure-la també em relaxa. És una gran manera de pujar el cim i aconseguir els nostres objectius. Ara, una altra cosa és el cosiment amb punts de sutura, per a les ferides. Prefereixo el ganxet, estirar-me arrepenjant el cap damunt les seves cames i tancar els ulls. Una abraçada Marc.

    Aleix

  • pertànyer a un grup...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-10-2011 | Valoració: 10

    dóna aquesta percepció de protecció i d'ajuda mútua per arribar a una fita...

    molt bé marc
    j.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.