Cercador
Cosiu-me
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
que encara passegen per les venes.
Acaricieu el bon desig
i permeteu-me un sospir sense angoixa
mentre caminem plegats, tots units
a paisatges on només s'hi entreveu
aquella felicitat de victòria
que desterra les tristeses dels vençuts
i conquereix el futur de nosaltres
per fer-nos arribar al cim més alt
tocant el cel amb les mans
i els ulls dins la terra.
Cosiu-me i protegiu-me.
Comentaris
-
Delicat i valent[Ofensiu]Bonhomia | 15-10-2011 | Valoració: 10
Primer de tot salutacions! Que sé que també ets un veterà de relats i s'està afegint molta gent, per sort.
Delicat per la tendresa, valent pel compromís.
Tot un plaer llegir-te, Marc.
Sergi -
Marteta | 15-10-2011 | Valoració: 10
Aquest poema reflexa el sentiment de poder-se sentir bé en totes les situacions de la vida, de sentir-se acollit pels companys i familiars que més t'estimen i de viure cada dia amb aquest sentiment dins teu.
M'ha agradat! Una besada :D -
El ganxet emocional[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-10-2011 | Valoració: 10
La meva dona està ara mateix cosint al menjador. Està fent unes tovalloles a ganxet. És el seu sistema per a relaxar-se. Veure-la també em relaxa. És una gran manera de pujar el cim i aconseguir els nostres objectius. Ara, una altra cosa és el cosiment amb punts de sutura, per a les ferides. Prefereixo el ganxet, estirar-me arrepenjant el cap damunt les seves cames i tancar els ulls. Una abraçada Marc.
Aleix
-
pertànyer a un grup...[Ofensiu]joandemataro | 15-10-2011 | Valoració: 10
dóna aquesta percepció de protecció i d'ajuda mútua per arribar a una fita...
molt bé marc
j.
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872574 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.