Coses que passen

Ella sempre tan discreta, provant de passar desapercebuda, sempre al seu lloc, sense donar mai la nota...
Arribarà i saludarà a tothom, com sempre... A ell també, però procurant no mirar-lo als ulls, és clar, no voldria pas posar-se vermella!
Es fa ràbia a ella mateixa, se sent covarda per no atrevir-se, però per altra banda tremola només de plantejar-se la idea de confessar-li el que sent...

Ell, envoltat pels seus amics, la veu de lluny com arriba. La troba preciosa, sempre amb bona cara... Però no pot evitar preguntar-se que hi deu haver darrere d'aquell somriure, com deu ser ella per dins.
L'encantaria acostar-s'hi i conèixer-la, però mai no troba el moment...I si els seus amics se'n riuen? I si a ella en el fons no li cau bé? O no li agrada?

I així passa el temps, tots dos es deleixen per estar l'un amb l'altre, però no s'atreveixen gairebé ni a parlar-se...
Fins que arribi un dia en que d'algun lloc prou lloc treguin prou valor per acostar-se. Potser començaran per fer-se amics i així, poc a poc, anar agafant confiança. O potser aquest dia no arribarà mai, i això tan maco que senten s'anirà perdent amb el temps...
I és que qui no s'arrisca potser no perd però tampoc no guanya res.