LA HISTORIETA COMPLETA DE LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

A veure, repassem. Tots coneixem la història de la rateta que escombrava l'escaleta: Una rateta molt presumida que tenia tot el barri anant-li al darrere, però ella els rebutjava a tots. Fins que un dia va arribar un gat molt ben plantat i afalagador i ella se'n va enamorar (fet força estúpid i imprudent per part seva), es van casar i evidentment, quan es van quedar sols, ell se la va menjar.
Fins aquí res de nou, però el que la gent no sap és que en realitat aquí no acabava la història.
La rateta era força menuda i el gat se la va empassar sencera. Un cop dins el gat, la rateta, abans que els sucs gàstrics la descomponguessin, es va espavilar a pessigar-li les parets de l'estómac i a donar voltes per remoure-li el ventre fins que el gat la va acabar vomitant.
Un cop fora, la rateta no va dubtar un moment en fugir cames ajudeu-me i el gat amb la indigestió tampoc no va poder anar-li al darrere.

Ara es trobava de nou lliure però fora de casa seva, i el que és pitjor, amb tota la pell encetada i els pèls cremats pels sucs gàstrics. Quina desgràcia! La seva preciosa melena rossa feta pols per un gat pocavergonya!
Sí, melena rossa, "de pot" (el seu secret més ben guardat).

La nostra reteta estava terriblement enutjada.
Malament estava que el gat es cases amb ella per interès, malament estava que la deixés sense nit de noces (quina poca consideració), malament estava que se la mengés... Però que a sobre li fes malbé el tint?! Això era imperdonable!!
Així que plena d'odi es va prometre a si mateixa, "posant Déu per testimoni", que es venjaria de l'impresentable que havia gosat malmetre la seva impecable bellesa... i ja que hi era, recuperaria casa seva.

No us heu preguntat mai com pot ser que un gat sencer cabés dins la casa d'una rateta?
És que resulta que aquesta no era una rateta qualsevol, era una rateta de bona família, i casa seva era una gran mansió on hi cabia un gat de sobres (i tres si fes falta).
Era filla de l'amo d'una empresa de donació làctia per a rates. (m'explico) L'empresa en qüestió funcionava com un banc d'esperma humà, les rates que hi estaven interessades, hi anaven i les connectaven a unes munyidores automàtiques (per estalvia'ls-hi esforços), un cop exprimida tota la llet, cobraven la remuneració pertinent i cap a casa falta gent.
Potser explicat així sembla una empresa força modesta, però la veritat és que l'home s'havia fet d'or venent la llet als locals de menjar ràpid humans (ara ja sabeu que li dona aquell gustet tan especial als "Sandys")

La mare de la rateta era una d'aquelles dones objecte amb funció de complement decoratiu perfecte pel trajo del seu marit als sopars d'empresa, que un dia, com el pare de la rateta (tan enfeinat com estava amb la seva gran empresa) no complia amb els seus deures conjugals, es va pagar un gigoló. I resulta que li va caure tan simpàtic, que se'n van anar plegats a viure a un apartament a la vora del mar, i allà visqueren fornicant com desesperats fins a la fi de les seves forces tot fulint-se els milions que s'havia agenciat la dona amb el divorci.

El marit despitat, va caure en una profunda i terrible depressió que se li va ajuntar amb la crisi dels cinquanta que se li havia ajuntat alhora amb la dels quaranta, que encara no havia superat.
S'ha de comprendre! Al pobre home l'havien ferit el seu "Ego" masculí, multiplicat fins a límits insospitats en el cas d'un gran-empresari-director-d'empresa-milionàri.

A la vora del suïcidi i amb una pasta impressionant gastada en psicòlegs, psiquiatres i en rentats d'estómac per sobredosi d'antidepresius (òbviament un home de la seva categoria no trepitja la sanitat pública, per favor!), va trobar el seu punt de suport en els llibres d'autoajuda i va passar de ser un carallot prepotent deprimit a ser un carallot insegur més deprimit encara.

Un dia va anar tot fent un volt fins la llibreria de davant de casa i, en descobrir que ja no tenien cap llibre d'autoajuda que no hagués llegit, va entrar en crisi i li van agafar ganes de tirar-se a la via del tren.
Va arrencar a córrer i al cap d'una estona es va adonar que, com mai agafava el transport públic, no tenia ni idea de on hi havia una estació. Com pobret no tenia gaire imaginació i no se li va acudir cap altra manera de suïcidar-se, va cridar un taxi i va tornar cap a casa.

Com qualsevol persona deprimida i tancada a casa, es va posar a veure la tele equipat amb un pot de cinc litres de gelat de xocolata (molta peli yankie, es nota?).
Aquell dia feien "Set anys al Tibet", pel·lícula que el va emocionar i, tant tant li va arribar, que li va agafar un rampell d'espiritualitat i va decidir que la solució a tots els seus problemes existencials la trobaria al Tibet meditant i fent vida contemplativa (tot un Quixot versió budista...)

Va agafar l'avió i cap a la Xina falta gent!
En arribar, va provar a integrar-se en una comunitat de monjos que com el van veure massa pallús-turista-occidental-destructor-del-medi no el van acceptar. Per tant el pare de la rateta va fer ús del seu gran poder adquisitiu i de la seva poca consciència ecològica i va fer destruir tres hectàrees de bosc salvatge i es va fer construir un temple budista model tradicional moníssim per ell sol.

En definitiva, resulta que en realitat la rateta era una "barbie" "pija" malcriada plena d'inseguretats i carències afectives que s'havia quedat sola amb la gran mansió, la fortuna i els criats (per aixó el gat va haver d'esperar la nit de noces per menjar-se-la, quan la rateta va donar festa als criats i es van quedar sols...), i això d'escombrar l'escaleta, era una afició exhibicionista una mica rara que ella tenia.

Abans de posar-se a pensar l'estratègia de la seva venjança, la nostra "barbie-rateta" se'n va anar de pet a la tenda de cosmètics a buscar quelcom que li retornés la seva impecable bellesa (sense maquillatge i amb el tint fet malbé perdia molt, francament)

Va entrar, va agafar les quatre cosetes que necessitava (qui diu quatre diu vint...) i se les va endur de gorra i per la cara, evidentment, com qualsevol nena-maca-pija-malcriada-incompresa que s'ho valgui, era cleptòmana.

Ara ja estava preparada i en condicions d'elaborar el seu gran pla...
Potser era "pija", malcriada, repel·lent, cleptòmana, exhibicionista... però una cosa si que la tenia: era original, tot sigui dit.

Va entrar en una tenda d'electrònica i va manllevar (que sona més fi) una gravadora d'aquelles tan petites que s'endollen a l'ordinador (acaben de quedar reflectits els meus extensos coneixements d'informàtica) i va sortir per potes, però el goril·la de seguretat la va enxampar. Just quan anava a agafar-la, ella, que estava molt bona, es va apujar una mica la faldilla-cinturó que portava i li va ensenyar una mica la pitrera. Llavors el goril·la va quedar totalment paralitzat per la visió i la nostra estimada "barbie-rateta" va poder sortir de l'establiment sense problemes.
Es va dirigir cap a la peixateria i en cinc minuts ja s'havia lligat al peixater (que estava poc bo el noi!...). Li va suggerir que tanqués la tenda i anessin a casa seva a conèixer-se amb més intimitat, i el peixater, que tot i que tenia parella estable feia temps, és més, es casava la setmana següent, era un sortit, no va dubtar un moment en accedir a les proposicions indecents de la rateta.
Mentre ell desparava els peixos del mostrador i tancava la tenda, ella es va colar al magatzem, va buscar la comanda del gat-seductor (que seguia instal·lat a ca la barbie-rateta-que-li-molava-exhibir-se-escombrant-l'escaleta), va introduir dins un dels peixos la gravadora amb un missatge i va marxar per la porta del darrere.

Oh! Pobre peixater-tio-bo-sortit! Tenir un afer amb ell hagués pogut ser interessant...Però, és clar, una "barbie-rateta" com cal no s'embolica amb un peixater qualsevol, encara que estigui com el pa amb tomàquet !(ei! Fem país!...).

Ara només calia esperar.

Al dia següent, el gat-seductor va rebre la comanda de peix a domicili, i com era molt llaminer, no va poder esperar-se a l'hora de dinar, així que va parar la taula, va emplatar el peix (era un gat seductor i polit...) i en punxar-lo amb la forquilla i posar-hi a sobre el ganivet per tallar un tros es va encendre la gravadora i es va sentir, amb veu molt tenebrosa:

"Hola, sóc el peix maleït,
com m'has volgut menjar,
ara et moriràs d'un crit!"

El gat que, no ho hem dit fins ara, però tenia la salut molt delicada i era molt sensible, es va endur un ensurt tan gros que va fer un crit impressionant i li va donar un infart de la impressió.

La rateta que esperava fora veient-ho tot per la finestra, va avisar els criat que ja podien tornar, els va fer treure el cadàver de dins la mansió i tot va tornar a la peculiaritat habitual a la vida de la rateta que, no prou escarmentada, va seguir exhibint-se a les escales de casa seva fent veure que passava l'escombra fins que la cirurgia no va poder estirar-li més la pell i va acabar esdevenint una vella eixuta i arrugada amb la pell feta pols de tant prendre el sol. Llavors, veient-se incapacitada per dur a terme la seva més gran afició (tenint en compte el seu aspecte, podria considerar-se tot un atemptat contra l'estètica), va caure en una profunda depressió i, seguint el mateix procés que el seu pare, va acabar agafant un avió per anar al Tibet, però es va equivocar d'avió i va anar a parar per accident a Tailàndia , on va descobrir les drogues i com als seus anys ja tenia molt minvades les defenses, va morir de sobredosi als tres dies.

I fins aquí arriba la historieta completa de la rateta que escombrava l'escaleta, una "barbie" exhibicionista prou ximple com per embolicar-se amb un gat seductor que al final va resultar ser massa fàcilment impressionable.



Amb una rata "pija" morta de vella per sobredosi
I un gat seductor massa sensible mort d'infart
Aquest conte s'ha acabat.
FI