Corredisses a la Plaça de la Universitat

M'hi vaig acostar pel darrere, sense que em veiés, i li vaig posar suaument les mans damunt les espatlles cobertes per una caçadora texana de conjunt amb la faldilla. Ella no es va moure, com si no hagués notat la meva presència. Continuava mirant l'espectacle gratuït que tenia al davant, amenitzat a voltes per les corredisses d'un grup de venedors ambulants que muntaven i desmuntaven les paradetes a una velocitat encomiable, segons si ensumaven, aquests també, la presència dels agents policials.

Vaig començar a fer petits moviments de pressió, amollant amb els dits a l'estil d'un massatge de cervicals. La Carla va tensar una mica el cos, amb un lleu sospir, i s'hi va posar bé sense girar-se. Aviat vaig adonar-me que la rigidesa de la roba texana no era la superfícies més adient per a fer lliscar els dits en aquell massatge improvisat, i vaig optar per desplaçar-los cap al coll. Ara podia moure els polzes pressionant en sentit ascendent, tal com havia vist fer en massatgistes professionals. Notava la calidesa de la seva pell, relaxada, i ella responia amb petits moviments del cap que denotaven un estat plaent. No vaig poder resistir la temptació i vaig besar-li delicadament el coll, allargant el contacte dels meus llavis que es desplaçaven fins al lòbul de l'orella.

-Ah!. Eres tu? - Va exclamar la Carla tot girant-se fent veure que l'havia sorprès.

No vaig saber com interpretar aquest dubte sobre la meva autoria dels amanyagaments que ella havia acceptat complaguda. En una forçada posició, jo des de darrere del banc, ens vam fer un petó, i de seguida es va aixecar invitant-me a caminar. En aquells moments la corredissa d'skaters i de subsaharians amb fardell a l'esquena era la definitiva: dues patrulles s'havien aturat just a l'entrada del metro.

Vam tirar avall per la Ronda de Sant Antoni. Ella m'agafava per la cintura i jo li tenia la mà damunt les espatlles. No teníem cap pla preconcebut, simplement caminàvem parlant del que havíem fet durant aquests dies sense veure'ns. De cop, vaig notar que la Carla se m'agafava amb més força, buscant un contacte més directe, fins que es va girar per demanar-me un bes, ara més intens, que denotava una certa passió o si més no desig de comunicar que estava amb mi.

No me n'havia adonat, però la filera de noies que en actituds provocatives assetjaven possibles clients havia generat en la Carla una sensació d'incomoditat. Només de mirar-li els ulls vaig llegir-hi la voluntat de sortir d'allà, així com un altre desig que li venia de més endins. Sense més comentaris, vaig trencar per un d'aquells carrerons fins arribar a la porta de la Paloma. No semblava que li fos estrany el lloc. Només d'entrar un noi perfectament arreglat, certament més atractiu i amb més planta que no pas jo, ens va acompanyar a una habitació amb la més absoluta de les discrecions. No vaig tenir temps de demanar a la Carla si volia prendre alguna cosa. L'home havia desaparegut pel corredor i ell m'abraçava per l'esquena.
A l'habitació, d'un disseny molt simple però modern, no hi havia pràcticament mobiliari: el llit, una tauleta i una cadira. Tampoc necessitaven més els clients d'aquell lloc. Volia treure la jaqueta de la Carla, però ella mateixa m'ho impedia atrafegada com estava en descordar-me els botons de la camisa. Vaig acostar els meus llavis als seus incrementant a poc a poc la intensitat del petó, fins que vam deixar pas a les llengües que frissaven per intercanviar-se sensacions i sabors. La seva jaqueta, ara sí, va caure al mateix temps que la meva camisa, i notava les seves mans que palpaven el meu tors com volent-lo abastar del tot. Notava la seva respiració cada cop més accelerada, un tremolor que s'apoderava de tot el seu cos i un desig incontenible que la portà a mossegar-me els llavis.

No sé si em va fer mal, però sí que em va transmetre una ardor com feia temps que no sentia. Volia abraçar-la ben fort, però se m'escapava de les mans. Els seus llavis van anar baixant pel coll fins a l'alçada dels mugrons. No li havia dit ni ho havia experimentat en les trobades anteriors, però de seguida va notar que m'excitava especialment que em xuclés amb força aquesta part del cos. Mentre la seva boca estava aferrada al meu pit, les mans s'apressaven a aixecar-se la samarreta fins a l'alçada de les sines. Aquí, va haver d'interrompre la seva voracitat succionadora, i va deixar que l'ajudés a treure's la peça de roba que cobria el seu cos.

No portava sostenidors, i jo no vaig esperar que s'hagués tret la samarreta per abraonar-m'hi fins al punt de fer-la caure d'esquena al llit. I jo al damunt. Vaig riure en veure-la amb la cara tapada i els braços immobilitzats per la samarreta que s'havia quedat a mig camí. Vaig aturar-la perquè es mantingués en aquella posició per recrear-me amb aquell cos que se m'oferia pletòric. Els dits recorrien gaire bé sense tocar-la aquella pell suau, provocant-li unes esgarrifances de plaer i d'excitació. Feia cercles concèntrics entorn dels seus pits que puntaven enlaire amb uns mugrons rosats, ja endurits. Vaig jugar-hi una estona amb la llengua, mentre sentia uns primers sospirs apagats per la samarreta que encara li cobria la cara. Dels pits vaig baixar fins al melic, moment que vaig aprofitar per agafar-la per les cuixes, obrint-la una mica més de cames.

Finalment ella s'havia alliberat de la samarreta i no semblava disposada a mantenir-se en aquella posició passiva. Agafant-me els braços amb va col·locar just damunt seu per besar-me de nou, alhora que sentia els seus pits aixafats pel meu pes. Ràpidament va iniciar el gest de descordar-me el cinturó, i jo mateix vaig acabar de despullar-me gaire bé sense desfer els meus llavis dels seus que buscaven el màxim contacte possible. Ella es va treure també la faldilla i les calcetes que van volar a qualsevol racó de la petita cambra.

Hauria estat difícil per a qualsevol càmera que hagués volgut enregistrar aquells moments de desfogament, seguir el ritme de les nostres carícies que ara havien esdevingut del tot anàrquiques i sense control. En pocs segons passaven d'una posició a una altra, resseguint tots els racons d'uns cossos amarats de suor però sobretot sensibles a qualsevol estímul. En un moment donat ens vam trobar capiculats, jo assaborint el seu sexe que demanava a crits ser penetrat i ella engolint el meu amb avidesa. La meva llengua s'aturava juganera sobre el clítoris, s'endinsava entre els plecs dels llavis vaginals per enfondir-se fins on li era possible en aquell cau de plaer que poc tardaria en omplir del tot.

Ens havíem dit ben poques paraules, però ara totes haurien estat sobreres. Sospirs, crits i gemecs d'excitació es succeïen en una desenfrenada cursa per assolir la plenitud dels nostres cossos. Les mans i les llengües, descontrolades del tot, resseguien fins els darrers racons aturant-se tan sols, i per breus instants, quan percebien que la carícia provocava en l'altre un nou estremiment de plaer. Finalment, els nostres sexes van trobar l'acoblament que feia estona que havien assolit els nostres cossos, i van explosionar violentament en un orgasme indescriptible.

Costa recordar aquells moments en què un perd el cap i el sentit de la seva existència. Vam tardar encara una estona a sortir, exhausts, satisfets i relaxats alhora. Al carrer tornava a haver-li les fileres de noies esperant els seus clients, davant la Universitat els skaters pugnaven per millorar els seus malabarisme, mentre un noi subsaharià mostrava la seva paradeta atent a qualsevol nova senyal d'alarma.

Autor: Joan de http://sensualia.wordpress.com