CORDA FLUIXA

Un relat de: Endevina'm

Creus que camines, però diries que voles
On no hi ha límits pel somni.
Recorres senders insegurs, imaginats,
Dalt d’un no res fràgil, voluble,
A l’espai vel•leïtós de l’immediat.

Fent passes mudadisses i delicades que
Liquiden expectatives intangibles,
Úniques. Relacions que viuen en el dubte
Iniciat en la línia del recel per no caure en
Xarxes intangibles que es teixeixen tot conreant
Amors per un àngel traïdor, un príncep desposseït.

Comentaris

  • Un acròstic...[Ofensiu]
    free sound | 02-04-2012 | Valoració: 10

    ... d’acròbata,
    funambulista dels mots.
    Un bonic poema,
    on hi ha somnis per tots!
    Gràcies per les teves paraules.

  • N’hi ha molts, [Ofensiu]
    Xantalam | 23-02-2012

    de prínceps desposseïts, i de lladres traïdors, per desgràcia de tots. Enhorabona pel poema, es ben bonic.

  • La buidor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 12-02-2012 | Valoració: 10

    Descrius perfectament la buidor d'alguns personatjes que viuen per escalar cada cop més poder= calers. M'ha fet pensar i m'ha agradat molt el poema.

  • dedicatoria[Ofensiu]
    Endevina'm | 23-01-2012

    Repassant ara el poema i com veig qie parla de un princep, que també podria ser un duc, li dedico el poema a tots els "mangantes" d'aquest país nostre.

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

27 Relats

139 Comentaris

22655 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.