Coratge

Dels meus somnis desperto inquiet

mentre la claror com vella amiga

recerca en cada racó l'ombra perduda

el pensament traïdor, l'idea subversiva.

El meu cos reneix del fons del pou

per enlairar-se a ran de terra i viure.

Les imatges són encara tèrboles

les idees entre dos mons paral·lels

tan distants i tan semblants els dos.

Un, és una realitat clarament somiada

i l'altre, és un somni veritablement real

que em fan esgarrifar de por i d'angoixa.

Poc dura la incertesa, ja sóc jo

em planto davant del mirall

i l'aigua freda em desvetlla de cop,

sense pietat, amb duresa, però amb amor

per fer enlairar la meva pell

i veure que encara sóc viu, viu?

La màquina torna a rodar

i com un cargol del vell engranatge,

llisco indiferent esperant que s'acabi la feina

o que em canviïn per un de nou.

Arriba la nit i acluco els ulls

lentament la foscor m'acarona

i els pensaments s'enfonsen al pou

per viure un altre vida, viure?