Cor trencat, explosió de mentides

Des de l'habitació estant únicament escolto crits, burles, paraules que neixen de la ràbia al mateix temps que denoten brots d'odi, hipocresia...
I jo no deixo de pensar en tu, en tot el que has fet durant les darreres setmanes. Deixo que la meva ment comenci a discórrer, a trobar la resposta a les teves falsies, les teves llàgrimes pintades... I ho sento però no puc, sóc incapaç de comprendre la teva manera d'actuar, aquest retorçó...
I busco i divago entre el meu món infinit de sentiments on tot hi té cabuda, i no puc. Ho sento, no et puc perdonar, en aquests moments em sento com un titella, com l'objecte més insignificant que llences com si res.
Impotència, ràbia, tristesa... El cor em parla, però ja ni el sento.