COR AL VENT

Senyal de l’ ullet d’amor preparat
com a flor significativa
i com a flor d’ abella palpitant
la meua sort és tenir-te
precisa dins de la meua ànima.
Enalteixes el meu rostre
darrere de la reixa de l’ univers
i em satisfeies desmesurada
per les torres de serafins
impetuoses fins aplegar al cel.
Figures de gira-sols es transformen
impetuoses dins dels meus ulls
amb fugaces flaires vehements
per a florir de festivitat
per la teua transparència d’ amor.
El misteri de les teues ales com a aus
és la dosi de l’ abraçada
presència dels teus ulls de cadència.



Mes quan complís cada dia
el color del teu plomatge natural
se m’ eleven encaramel•lats
els ulls nítids de temps de nevada
i somniï enaltint amb el cor al vent.

5 de gener / 14
Autor, Rafael Molero Cruz