Copdegarròtix

Un relat de: Copdegarrotix
Va conèixer l’existència de la pàgina web poc després que comencés a funcionar i, en silenci, va aplaudir la iniciativa. Vivia molt lluny de la pàtria, llavors, i aprofitava qualsevol ocasió per omplir-se d’orgull envers la pròpia cultura enyorada. Aviat s’hi va acostar a tafanejar i, lluny de decebre’l, l’entusiasme amb què “la seva gent” estava acollint el projecte el va emocionar.

Després d’aquell primer dia de relats a l’atzar, ja no va deixar de treure el nas per aquella finestra cada cop que l’embrió de relataire que duia a dins li feia pessigolles a la panxa. Només distraient-lo una estona amb les noves recomanacions de l’editora en tenia prou per enviar-lo de nou a hivernar. Durant anys ser lector va ser suficient.

Va arribar un dia, però, que les pessigolles es van convertir en mossegades. Recorria a la finestra, que era el guariment que coneixia, però ja no hi trobava el descans. Pitjor encara: va començar a retreure’s aquella actitud tan passiva, la no implicació, la covardia... I va acabar acceptant que havia estat gestant un petit monstre que ara amenaçava amb no posar-li les coses fàcils si pretenia mantenir-lo callat gaire temps més. Quan una lluita se sap perduda, rendir-se a temps és la millor victòria que es pot aconseguir. Va crear, doncs, un nou usuari a la pàgina. Li va posar Copdegarrotix (tot i que ell ho pronuncia “Copdegarròtix”) perquè li va sonar bé, i perquè a vegades té por que un dia el cel li caurà sobre el cap.

Ara, poc acostumat com està a donar veu i vot al monstre, intenta retenir-lo tranquil·let reptant pel fòrum de la pàgina, lligant-lo a normes imposades per tercers. Procura no alimentar-li el lliure albir, però en el fons sap que aquesta batalla també la té perduda.

Comentaris

  • Sí hi ha monstre demostra que...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-08-2012

    ...hi ha teca i el monstre en vol i en crea i quan s'ha fet sol ser a causa d'una força major i que mai decaigui. El meu monstre, per exemple, té massa foc (deu tenir part de víbria vibraire amb els mots) i per això és impacient i veloç, però també és joganer i quan s'atura mai mira les coses normals (santa paciència) i si són normals els treu la normalitat per fer-les úniques (ho intenta i no és que hi pensi alhora). El meu monstre no és un monstre del tot, perquè pot ser flonjo com el cotó fluix i volar també i les ales sí que són grans.
    Un brindis pels monstres de RC!

    Mena (que ni la calor canicular pot amb ells, ni els mosquits tigre ni els crits d'una casa demanant ordre i neteja ni res de res a segons quines alçades...)

  • Hola! com va?[Ofensiu]
    magalo | 06-08-2012


    Tots portem un monstre adormit a dins i el meu es va despertar fa poc més d'un any. Tenia por de que el meu fos un petit i insignificant monstre, comparat amb els grans monstres, referint-me als increïbles relataires que jo veia en aquesta pàgina. Vaig començar a publicar, primer poemes, després a animar-me a concursar a reptes i fins i tot a provar això de fer algun minirelat. Ja no tinc por. Però sé les meves limitacions. Faig el que puc i mica a mica crec que vaig superant el repte de seguir estan a Relats en Català. Amb el propi esforç aprenc a millorar, i també amb l'exemple que rebo cada dia dels que volteu per aquí. Tu també, per descomptat!

    petonassos
    Marta

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Anaïs | 01-08-2012

    Bon relat de presentació, tens una imatge que dóna molt bon rotllo. Espero que ara que has traspassat la porta cap a l'escriptura no marxis i et quedis amb nosaltres. Ja t'he dit al fòrum que aquí som com una família, amb les seves pujades i baixades, però que espero que t'hi sentis a gust.
    Un somriure,
    Anaïs

  • Benvingut[Ofensiu]
    EnricMadrona | 31-07-2012 | Valoració: 9

    Benvingut a l'autoria! El teu mosntre escriu bé. El seu es un relat / presentació divertit original. Estic segur que ens oferirà relats que pagaran la pena. Anímal!

l´Autor

Foto de perfil de Copdegarrotix

Copdegarrotix

1 Relats

5 Comentaris

1288 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
A vegades, tinc por que el cel em caurà sobre el cap.

Últims relats de l'autor