Conversa al parc

Hola senyor!!
- Hola nina, com estàs ?
- Bé jugant amb els meus amics, i tu que fas aquí assegut ?
- Prenent la fresca i mirant com jugueu tu i els teus amiguets…
- Jo ara estic cansada de jugar que, puc asseure’m aquí senyor?

- Sí, es clar. T’agrada anar al “cole”?
- Sí, però la “profe” ens posa molts deures i després els he de fer abans de veure la tele, perquè sinó la mare s’enfada i em castiga.

- Ja fa bé la mare, has de fer els deures, perquè quan siguis gran siguis una noia molt llesta i tinguis una feina molt important..
- I tu, de que treballes senyor?
- Jo faig feina a una fàbrica a les nits i així durant el dia puc fer les meves coses.

- Quines coses?
- Les feines de casa, escriure, passejar, anar amb els amics…
- Ara que dius amics, tu coneixies a la meva mare? És que te una foto d’un home que s’assembla molt a tu, però amb els cabells llargs.
- Sí que la conec, érem amics fa uns quants anys, però ara no parlem gaire sovint.

- Per què no parleu?
- Ara tenim altres amics, abans teníem amics en comú i anàvem amb la mateixa colla.
Que no vas amb els amics a jugar? T’estan cridant fa estona.

- Deixa’ls, no tinc ganes de jugar.
- Aviat serà el teu aniversari, oi?
- Sí, d’aquí dos dies faré nou anys, com ho saps que aviat faré els anys?

- És que quan vas néixer encara anava amb la colla de la teva mare i m’ha vingut a la memòria que era per primavera quan vas néixer.
On és la teva mare ara?
- És al bar amb una amiga seva, mira, és allà a la terrassa asseguda, vols que anem a veure-la?

- No cal, ja la trucaré algun dia.
Te això és per tu, és el meu regal d’aniversari.
- La mare no deixa que accepti regals de gent que no conec.
- Digues a la teva mare que és de part d’aquell amic de la foto que te a casa, i ja veuràs com no li importarà que et quedis el regal.

- Moltes gràcies, senyor.
- De res, nina.
- Senyor haig de marxar, que la mare em crida.
- Ves-hi que no s’enfadi i dóna-li records.
- Adéu senyor.
- Adéu nina