Cercador
Constel·lada
Un relat de: girasolVaig aprendre a lluitar
de bracet amb la lluna
per trobar en la nit
la constel·lació de boix.
Vaig ignorar el dia
fins que el cor
va enyorar els colors
i la llum del sol.
Vaig reaprendre
a estimar els arbres,
i a fugir
amb els núvols passatgers.
I, llavors, va aparèixer
tímidament, com l'onada
una intuïció: l'alè d'un somni
que encara no s'ha fos.
Comentaris
-
Belles paraules![Ofensiu]BARBABLAVA | 15-01-2005
M'ha agradat el teu poema. És suau. Reiniciar el somni crec que sempre és positiu!
Jo també hi tinc girasols a la foto.
l´Autor
83 Relats
142 Comentaris
85419 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
plou i fa sol,les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol