Constel·lada

Un relat de: girasol

Vaig aprendre a lluitar
de bracet amb la lluna
per trobar en la nit
la constel·lació de boix.

Vaig ignorar el dia
fins que el cor
va enyorar els colors
i la llum del sol.

Vaig reaprendre
a estimar els arbres,
i a fugir
amb els núvols passatgers.

I, llavors, va aparèixer
tímidament, com l'onada
una intuïció: l'alè d'un somni
que encara no s'ha fos.


Comentaris

  • Belles paraules![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 15-01-2005

    M'ha agradat el teu poema. És suau. Reiniciar el somni crec que sempre és positiu!
    Jo també hi tinc girasols a la foto.

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol