Cercador
Constel·lació (a W.C.T)
Un relat de: girasol- Compartir:
He lluitat de bracet
amb la lluna
i he perdut els estels
en la constel·lació de boix.
Amor, he jugat
a escalar entre els núvols,
en un rocòdrom de daus
m'encarava al destí.
I he caigut a l'abisme
sobre una xarxa
d'aranyes sense fil.
(Però m'ha besat la tristesa
de la lluna que decau...)
I he après la tendre companya,
l'amiga de tots els mortals.
T'hem d'aprendre a estimar
oh, solitud!
Comentaris
-
M'ha agradat molt[Ofensiu]BARBABLAVA | 24-12-2004
Suposo que tens raó, i com la Lavínia venia a dir en algun dels seus poemes, les nits de solitud serena, també poden ser boniques...
Malgrat tot, tot i creure que l'hem d'estimar; també crec que mai ens hem de deixar véncer. Que no l'estimem com aquell qui es fica del bàndol de l'enemic perquè no l'ha pogut véncer.
D'altra banda, crec que està molt ben escrit amb imatges molt originals ("en un rocòdrom de daus, m'encarava al destí").
l´Autor
83 Relats
142 Comentaris
85384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
plou i fa sol,les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol