Confusa, però enamorada!

Un relat de: ORIOL

Estimada amiga, molts ànims i força. Sé com et sents. Desorientada, confusa, però seduïda i enamorada. No sé si Ell és la teva persona o no, (això ho has de veure tu i ho has d'anar veient amb el temps), però la teva persona està arribant. Has fet un camí personal absolutament brillant. Ara, és el moment d'obrir un camí sentimental també brillant.
Ja sé que penses que ara encara no és el moment. El moment serà quan t'arribi la persona. Quan sentis aquelles pessigolles a la panxa cada matí en llevar-te. Quan vulguis maquillar-te i posar-te aquell vestit que guardes des de fa temps a l'armari per una ocasió especial. Però tot això, ho has de fer amb aquesta persona que encara no ha arribat. Mira al teu voltant, somnia i sigues feliç. Comparteix i regala el millor de tu a qui més estimes. Sigues tu mateixa. No valoris només uns ulls, uns llavis, un cos. Vés més enllà. Valora un interior, una manera de tractar-te, estimar-te, i seduir-te. No facis mal ni deixis que facin mal al tresor que portes dins. No deixis ni que el menyspreïn ni el maltractin. Simplement deixa que el valorin. No deixis que dels teus ulls caiguin llàgrimes com la pluja de tardor. Deixa que els teus brillin com els estels en una nit d'estiu.No utilitzis la paraula t'estimo massa a la tum tum. Analitza el seu significat dia rere dia. Utilitza-la només quan calgui i davant de qui calgui. Prohibit deixar-se portar per la passió momentània, deixa que els moments apassionants vinguin a buscar-te. No provoquis trobades especials simplement per satisfer una necessitat. Deixa que les trobades especials arribin quan ja no les esperes. No diguis tinc ganes d'estar amb ell, si abans ell no et diu em moro per estar amb tu. No utilitzis el millor vestit quan saps que potser ell demà ja ni se'n recordarà ni de quin color era la faldilla que portaves.Sigues el que sempre m'has demostrat i encara ara m'estàs demostrant:una gran persona. No deixis que s'oblidin de tu massa fàcilment. Aconsegueix que per ell i per tots el que et tenim al voltant sigui impossible oblidar-te.Sé que saps fer-ho. No et precipitis, sigues pacient. No busquis aventures, busca estabilitat i et prometo que serà una gran aventura. No facis petons sense sentit, busca el sentit dels petons. No il·lusionis si tu no vols il·lusionar-te amb ell. No deixis de viure i fer viure. No deixis de créixer. No deixis d'anar endavant. Només així seràs feliç!


Comentaris

  • Clar de lluna | 20-03-2008

    ...savis consells!

    La teva amiga pot estar orgullosa de tu!

    Mil gràcies pel teu comentari, m'ha emocionat!

    Un petó! I Bona Setmana Santa!

  • Sensacions i sentiments[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2008 | Valoració: 10

    Bé, certament tots ens hem sentit així alguna vegada... o malament si algú no ha experimentat mai aquestes sensacions a què fas referència en el teu relat: "Desorientada, confusa, seduïda i enamorada.

    Trobo que la vida, precisament perquè no és immòbil, rígida ni previsible, ha de desorientar-nos de tant en tant; ja que no podem tenir per endavant totes les respostes, hem de passar moments de confusió; ja que hi ha moltes coses i persones encisadores per descobrir, han de seduir-nos en determinats moments; ja que som humans, hem d'enamorar-nos, per sort per a nosaltres...

    M'ha agradat el consell: "el moment especial arriba, simplement cal esperar-lo però no provocar-lo." Diuen que si l'empaites massa, la felicitat fuig, com fan les papallones!

    T'envio una abraçada plena d'il.lusions,
    Unaquimera

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com