Conegut Desconegut

Un relat de: Yuna

M'has sorprès, sí,
sentir la teva veu
dient el meu nom,
com a cau d'orella.

M'has tret un somriure,
tot just desperta'm
un cop més
com si fos un relat.

M'ha sorprès aquesta empenta
en un mon tan egoista,
generosa en essència
altruista i fugaç.

Gràcies, que més dir-te
que agrair-te el regal,
les paraules són tendres,
però el teu gest, m'ha captivat.


¶:)

Comentaris

  • del primer fins avui !![Ofensiu]
    Angel Negre | 12-06-2006

    D'aquest primer relat fins l'últim amb passat motlles coses lluna, ha sigut i es un dels millors temps que he tingut, gràcies txell

    Tst o 836 o amb totes les paraules omitse't Txell

  • no és [Ofensiu]
    jaumesb | 12-05-2006 | Valoració: 10

    senzill despullar-se
    la poesia ens hi ajuda
    celebre que et trobis bé en la meva obra

    en perd molta pel camí
    però aniré escrivint i editant el que pugui

    sigues molt feliç i deixa que l'amor et trobi

  • Estem perden l'essència[Ofensiu]
    TempusFugit | 03-05-2006

    M'agrada molt el relat perquè valores les petites coses de la vida. Estem perdent l'essència. Gràcies per recordar-nos que existir és senzill.

  • fiuuuuuuu!!!! de ràpid[Ofensiu]
    Angel Negre | 03-05-2006 | Valoració: 10

    Uf, qui ha relats que son difícils de comentar, aquest per mi es un d'ells, de totes les maneres ho intentaré.
    Sentir la veu a cau d'orella, d'algú, es maco, molt maco, de fet ho puc dir per experiència de no fa pas gaire temps, sentir una veu desconeguda, i poder imaginar la resta dona uns moments de plaer inusuals.
    Que millor que qui sigui et tregui un somriure, per la persona que ho aconsegueix, pots estar ben segura que el millor premi es saber-ho.
    Les empentes normalment, be quasi sempre, les donen les ganes de fer coses, sense de vegades pensar en les conseqüències. Sembla ser pel que es llegeix que aquesta va ser donada amb tot el cor !!.
    I les gràcies, jo soc dels que pensa que no calen donar gràcies quan una persona et dona algo sense cap obligació, només cal un somriure, i es sentirà per ben pagat.

    Bé si jo fos aquesta persona que t'ha tret un somriure, això fora el que pensaria, però com que no tinc ales, ni ganes de tenir-les tot sia dit, amb les rodes en tinc prou. Només puc ser un angelet volador sense ales.

    Un petó Yuna , m'alegra molt que per fi els teus relats desprenguin una mica d'alegria, qui ho hagi aconseguit n'estarà molt però que molt satisfet.

    Salutacions voladores i petons virtuals
    gege

  • jaumesb | 03-05-2006 | Valoració: 10

    àngels ens guaarden

Valoració mitja: 10