Compartim la lluna?

Les tardes d'abril s'allarguen,
i el sol, mor lentament al capvespre,
es desfà amb l'horitzó,
mentre el vent fa onades a la gespa.

I la teva imatge apareix del no-res,
un somriure immens fa meu l'anhel
dels moments que em regales;
dolçament, els teus ulls m'inunden
d'una recuperada harmonia
que creix cada dia a l'ombra
d'una esperança difosa.

I la teva mirada va i ve pel meu cap
l'àmbit nostàlgic d'una passió que no arriba,
l'àmbit secret del teu jo, guardià a amagades,
d'aquest tresor per descobrir.

Sóc captiu del somni d'estimar-te,
del gest més inútil que m'apropi
per uns minuts als teus llavis,
on poder acaronar les paraules
i guardar-les abans que es perdin,
on trepitjar la sorra sense por a mullar-me.

En silenci, ara, t'estimo,
i vindrà el dia que et confessi
que et somio cada nit,
que d'amagades et busco,
i sense voler somric en veure't.

En silenci, ara, m'amago,
vergonyós i tímid,
m'agrades massa, tan sols vull
compartir la lluna amb tu aquesta nit,
les paraules, i els camins.