COM LA BRISA DEL MAR

Un relat de: Rafaelmolero
COM LA BRISA DEL MAR
Com la brisa del mar
que, encara que tu no ho presumeixes,
secrets de les escumes
et pretén confiar.
Com el llum lunar
sense que d’allò te n’adones
en els teus ulls s’aposenta,
així la meua llum i la meua brisa
en la teua mirada s’irisa
sota el teu cabell presència.
Amb forta ploma l’au
vola senzilla per tu.
El seu cantar me la revela
Aplega per les ones del mar.
Així de curiosa vola ella,
porta de la plenamar,
amb la llum del cel
obri la nit la seua urna,
lluna que en els cels torna
com la brisa del mar,
sols per a tu.

Manuel a 25 de setembre de 2004,
Autor, Rafael molero cruz.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.