Coleonatus

Quedaven cinc dies per acabar el curs, i jo, la Marta, començava a preparar les vacances a casa dels avis perquè els meus pares se n' anaven a passar quinze dies a Egipte amb uns amics de la meva mare. Mentre preparava la motxilla, m'imaginava com serien les vacances d'estiu, en aquell petit poble de pagès anomenat Sant Martí de Maldà, on ajudaria als meus avis a cuidar el petit hort d'hortalisses que tenien i a passejar a través d'aquelles terres de conreu, d'ametllers i oliveres que tan m'agraden.
Per fi era el gran dia! Avui tornaria a veure els meus avis i també, la meva petita colla, tot i que ens comunicàvem a través d'"emails" molt sovint. Ja estava a punt. Els meus pares m'acompanyarien al poble i després marxarien cap a Barcelona, perquè l'endemà, havien d'agafar el volt cap a El Caire. Quina sorpresa i quina enveja, viatjarien amb camell i farien un viatge pel Nil.
Quan vam arribar, els meus avis van sortir com sempre a rebre'ns i em van comunicar que els veïns del costat havien marxat a viure amb els seus fills a Barcelona, perquè el pare s'havia posat molt malalt i necessitarien estar prop d'un hospital, i que ara, vindria una família Sud-Americana. Arribarien d'un dia a l'altre. Em van dir que el fill gran d'aquesta família era com jo, de la mateixa edat.

A l'endemà, van arribar i nosaltres els vam anar a rebre i els vam donar la benvinguda com a bons veïns. Llavors, el vaig veure. Era un noi de pell molt bruna, molt més alt que jo, tenia uns cabells rinxolats, els ulls marrons i petitons i un somriure molt dolç que li remarcaven la seva bonica cara. Després, vaig tornar a casa, i només pensava amb ell.
Al cap d'una estona, vaig sortir de casa i vaig anar a buscar aquell xicot, i amb el meu "castellà xapurrejat" ple de catalanades, ens vam començar a comunicar. Ens vam presentar. Ell és deia Fabrizio i jo Marta. Vam anar a la placeta, ens vam asseure als petits bancs de pedra i vam parlar de nosaltres, dels països, dels amics, de la família... Cada dia, ens trobàvem ell, els meus amics i jo, i ens passàvem les tardes, xerrant fins l'hora sopar. Però un dia, vaig decidir portar-lo a veure els ametllers del meu avi, perquè ell, encara no hi havia anat mai i no sabia com eren. Vam caminar entremig del camp, ens vam perdre com si fos un laberint fins que a la llunyania, penjat en una branca d'un ametller, hi havia una bossa mig lluent. Vam atansar-nos i vam obrir-la. A dins hi havia una escultura molt vella, de fusta i molt rústica que semblava que era allà desde feia molt de temps. Vam agafar-la i vam decidir ensenyar-la als meus avis. Però quan vam arribar, l'escultura havia desaparegut com per art de màgia. En Fabrizio i jo no ens explicàvem com és que havia desaparegut, però és que també, els meus avis es van enfadar perquè deien que el "temps és or" i no el volien malgastar amb una broma com aquella.
L'endemà, vam decidir tornar al camp d'ametllers a cercar el tresor del dia abans. Vam veure penjada en aquella mateixa branca la bossa lluent amb la figura.
En Fabrizio i jo no enteníem res i vam decidir tornar-la agafar. Aquest cop, li vam ensenyar als pares d'en Fabrizio, però aleshores, quan vam obrir la bossa, l'escultura no hi tornava a ser. Però per la tarda quan vam tornar al camp d'ametllers, la figura tornava a ser al mateix lloc de sempre. Al final, farts de que no ens fessin cas, vam decidir portar els meus avis i els pares d'en Fabrizio al lloc de la troballa , però quan van arribar, l'escultura havia tornat a desaparèixer.
Quan ja acabaven els dies d'estiu, en Fabrizio i jo, vam tornar al camp dels avis a veure si hi havia l'escultura. Era al mateix lloc ,però aleshores vam veure unes petites lletres gairebé ininteligibles que posava Coleonatus , però ja no li vam fer cas.
Les vacances s'han acabat i jo he tornat a Barcelona.

Estic a 4rt d'ESO. M'agrada l'assignatura d' Història de l'Art. I un dia el professor Feliu va explicar que fa anys, existien unes figures molt extranyes i valuoses que és trobaven a Perú, però que han desaparegut i n'hi ha una al Museu Nacional d'Art de Lima ( al MNAL). Llavors, em vaig enrecordar de l'escultura dels ametllers i li vaig explicar al meu professor. Quan li vaig dir que un amic i jo ens havíem trobat una escultura vella de fusta i rústica als ametllers del poble dels meus avis , que a la figura hi posava unes lletres que formaven la paraula Coleonatus, que cada vegada que li volia ensenyar als meus avis, la figura desapareixia, i tornava al lloc on es trobava; el professor és va quedar bocabadat però em va explicar, que havia sentit a parlar, d'una història molt semblant a aquesta, i em va dir que m'ajudaria a cercar informació sobre el Coleonatus.
Així que durant dos mesos vam buscar informació a les biblioteques i a internet fins que vam trobar una web on hi havia l'imatge de la figura i la seva corresponent descripció! El text deia així:
Coleonatus: 1 Relatiu o pertanyent a les antigues tribus Sud-americanes. 2 Figura dels sud-americans, sobretot de la regió de les muntanyes del Perú. 3 Petita escultura que representava el Déu de l'Amistat. Les persones de les tribus nòmades l'adoraven quan marxaven o arribaven a un altre paratge. Es creu que només la poden veure les bones persones i la seva visió explica a la gent que els emigrants que la vegin se sentiran bé en el país que els ha acollit. Actualment n'hi ha molt poques. Consta que una es troba al MNAL.
Ja estava, ja ho havia trobat! Aquella escultura indicava al Fabrizio que podria viure al poble dels meus avis i que els seus pares no s'havien equivocat en buscar una nova vida tan lluny del seu país.
Així que quan vaig saber que el Coleonatus significava això, vaig trucar al Fabrizio, i li vaig dir la bona notícia explicant-li tot el succeït amb pèls i senyals. Vam parlar durant molta estona. Ell ja no hauria de tornar a canviar de lloc perquè aquí, estaria bé. I tan ell com la seva família serien considerats uns veïns més, uns Santmartinencs més.
Ara, tinc ganes de tornar a anar al poble dels meus avis per poder veure el meu veí, el meu meravellós amic, en Fabrizio.
Ah! ... I la figura mai més l'hem tornat a veure!!