Amistats...?

Amistats...?

Només tinc paraules engabiades
que no em deixen parlar gens.
Els meus sentiments són insignificants per elles.
Em ridiculitzen davant de tothom
explicant les seves gracietes
mentre jo pateixo en un racó.

Em cauen llàgrimes
mentre veig les seves mirades infernals
i sento els seus riures malèfics.
Tot són judicis sense final
que m'envolten a cada instant.

Estic molt trista.
Només vaig a un lloc.
Entro en la foscor pensant en una vida
que no puc entendre
i m'endinso sense saber on anar.
No hi ha cap solució?

Només penso com salvar-me
dels seus pensaments de superioritat,
de les seves paraules dolentes
sense tenir cap resultat.

Per sort, tot s'acaba.
A mi ara m'ha tocat
entrar en una vida comprensible
amb unes bones amigues
Que m'ajuden a seguir endavant.