Clarianes

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Clarianes entre tu i jo,
Per on el Sol s'adorm
I la música juga a amagar-se.

Clarianes de pell,
Somnolentes i simples,
De llum blanca i aigua fresca.

Clarianes, somriures que volen
Disfressats d'ocell
I migdies que canten farcits de plomes.

Clarianes entre els llavis,
I un riu d'amor i saliva
Discorre entre els petons.

Clarianes d'íntima natura,
Al final d'una senda al nostre bosc,
Lluny de l'asfalt.

Clarianes de pau salada
En una llàgrima de riure,
En una carícia de vida.

Clarianes.
Silenci i calma.
Ens diem bon dia…


Comentaris

  • Que bonic!!![Ofensiu]
    somniseva | 18-04-2008 | Valoració: 10

    Hi ha poemes que transpuen llum i aquest n'és un.
    Gràcies.

  • Espais[Ofensiu]
    Lady_shalott | 16-06-2007

    de llum, plomes llavis amor i saliva... quin racó més càl·lid, l'atmosfera que aconsegueixes crear se't endinsa, se't enduu, com un murmuri, o una escena mig vaporosa a plena natura...
    m'agraden les teves pinzellades, mmm, l'única pega que posaré és l'últim vers, que pel meu gust hi sobraria amb l'harmonia i el to del poema.

    Petonets,
    Lady Shalott

  • Un bon dia del tot clar[Ofensiu]
    angie | 10-04-2006

    Un poema dolç i ple de sintonia.

    Clarianes que viuen dos cors,
    dos parells d'ulls i dues pells,
    clarianes enmig dels mots,
    dels silencis, de les abraçades...

    Sensacions pures com una clariana oberta al cel.

    M'ha encantat, Sergi!

    angie

  • dos móns que s'estimen...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-04-2006

    Entre núvols volàtils i juganers de cada instant compartit, s'obren pas aquestes precioses clarianes. Somriures, mirades, petons...
    Una complicitat a flor de pell que es gronxa en la il·lusió més vital i tendra.
    Despertar del somni de la nit i veure que en els petits detalls hi viu tot plegat...

    Tan de bo poguéssim veure sempre, més enllà de l'evidència, la renovada màgia de cada nou dia...

    Per cert, em va fer molta il·lusió conèixer-vos el dia de la presentació del llibre. Ficar rostre i veu a la gent és una sensació molt especial.

    Me'n alegro de que la nena fantasmagòrica hagi tornat al món dels esperits, lluny de la web. Em fotia els pèls de punta...

    Una abraçada!

  • Leela | 04-04-2006 | Valoració: 10

    i clar. El teu poema és preciós... dóna gust llevar-se amb aquestes clarianes que entren per les finestres com si fossin notes de música.

    Un poema molt bonic, Sergi!

    Una abraçada,

    Leela

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: