Ciutadans + Ciutadans = Ciutat

Ciutadans + Ciutadans = Ciutat

Aquesta formulació, lluny del que sembla no es una obvietat, mai com avui, el sistema de castes, que d'una manera molt alegre, tothom donava com superat s'ha tornat a manifestar, i ho ha fet emprant la violència física en algun cas [ Franca ] , o sota l'aparença d'un desenvolupament normal del nostre sistema legal [ Barcelona ], en ambdós casos però, els marginats en son els actors i/o destinataris.

La condició de ciutadà no ve derivada del fet de viure en una Ciutat, no, com en el dret romà, identifica clarament aquells que pertanyen a una determinada classe, els que tenen característiques comunes; així és clar que un determinat nombre de soldats d'una mateixa arma, formen una companya, un batallo o una brigada, com un determinat nombre de monjos/ges d'una mateixa ordre, formen una Comunitat; altrament molts soldats junts, però cadascun pertanyen a un arma diferent, formen com a molt, una soldadesca [ en sentit pejoratiu, conjunt de soldat, sense disciplina ,deixats a la seva ]. Un grup de bandits, formen una banda, tot i que possiblement viuen en una ciutat, els podem definir com a ciutadans ? o millor com bandits ?.

El sistema francès al llarg dels anys, ha anat concentrant a les diferents castes socials, en diferents llocs físics del seu territori, això en situacions de bonança econòmica li ha permès comptar amb un exercit de reserva per a les indústries i serveis, que únicament amb la seva subsistència és donava per content; ara però, els descendents d'aquelles castes, s'havien cregut il·lusos, allò de que tothom és igual davant la llei, i en constatar que més enllà de les Declaracions de Drets i les Constitucions, aquesta afirmació és falsa, han començat a calar foc al món benestant que - ara ho saben - mai arribaran a gaudir.

Barcelona - en algun moment, arxiu de cortesia - vol aprovar una normativa que li permeti desfer-se dels més pobres, de les classes mitges ja fa temps que se'n van desfer, qui no recorda l'èxode dels barcelonins cap a la perifèria ?. Això a permès que les castes riques, fessin beneficis imprevisibles, però alhora a creat problemes de concentració, d'accés, de distribució, de sobrecarrega sobre el territori, i tants i tants altres, que difícilment tindran solució, tot i aplicant aquí - com s'ha començat a fer a França - allò del foc nou !

No fa gaire temps, avaluava el cost mig per desfer-se d'algú en 300 € , que era la quantitat que venien demanant els ciutadans que és dediquen a aquesta tasca; avui dissortadament, d'acord amb les inflexibles lleis del mercat, el preu ha baixat, i és possible trobar ja, ofertes de 200 € i fins i tot alguna d'inferior. Avui quasi ningú creu ja, que la majoria de morts accidentals, tinguin aquesta causa, i cada cop més, les empreses de seguretat i protecció augment el seu sostre de negoci.

El nom no fa la cosa, la majoria de les nostres Ciutats, son únicament un amuntegament informe, d'edificis i persones, que tenen - uns i altres - la sensació de ser observats amb ulls especuladors, en ambdós casos agreujat amb la certesa, de que únicament és pretén fer negocis de curta volada.

Segur que tenim els polítics, empresaris, sindicats ,... que ens mereixem, però hora és ja de tornar a pregar perquè com recull el Virolai ;

Mística font de l'aigua de la vida
Ragueu del cel el cor de mon país
Dons virtuts deixeu-li per florida
Feu-ne si us plau, el vostre Paradís !

mora.a@guimera.info