Cicatrius al genoll

Un relat de: Helena Urbano Coll
De petita sempre queia de genolls, i sempre els tenia plens de ferides. Al genoll esquerre encara tenc una cicatriu d'una vegada que em vaig raspar, va sortir molta sang i no es va curar fins al cap d'un parell d'anys. Cada vegada que semblava que començava a cicatritzar, tornava a caure just en el mateix punt on ja tenia la ferida a mig curar, la crosta se n'anava i tornàvem a estar al punt d'inici de la recuperació.

Avui a la dutxa estava pensant en tu, i en jo, i en com poc a poc vaig recuperant-me de tot el mal que ens hem fet. I mirant la cicatriu del genoll esquerre, m'he avergonyit d'estar enganyant-me a jo mateixa. Que per molt que vulgui veure tot aquest procés com una escala on vaig pujant escalons fins a arribar a estar bé, realment s'assembla més a la ferida del genoll que em va durar dos anys. Que sembla que quan ja estic quasi curada, torn a caure en el mateix punt i cou encara més.

Comentaris

  • Genolls pelats[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-12-2019

    Una dita del meu poble: "La cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats".
    Naturalment, la paraula genoll no s'ha de prendre en sentit literal; podem portar cicatrius a qualsevol part del cos o de l'ànima. No sé si la dita s'escau o no.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Urbano Coll

Helena Urbano Coll

7 Relats

4 Comentaris

1605 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
www.cocoquelicots.blogspot.com