Cel obert a Paris

Un relat de: Guspira

París és un crit enclòs
a la pell del meu cos,
que tremola en veure't,
cada cop més a prop.

Dibuixo amb els dits
mil estels al teu ventre,
mirall del cel que et cobreix,
temptació lliscant del desig.

Comentaris

  • si Paris[Ofensiu]
    Perestroika | 06-09-2006

    t'inspira poemes aixi...ves-hi corrents!! Però no ens oblidis, fes curta la distància que ens separa amb els teus màgics relats que sempre llegeixo...

    Molta sort i una abraçada immensa...

    Ah i gràcies... perquè sí!

  • pires?? paris???[Ofensiu]
    Noia de vidre | 04-09-2006

    mhhh sona interesant! no deixis d'escriure però... un petonet. bon escrit ;)!!!!