Cercador
CASA LLOBERA, ANTIGUES ESCOLES DE LA POBLA DE CÉRVOLES. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’adreçaven des de l’Ajuntament a la que havia estat antiga escola d'infants de la Pobla de Cérvoles en funcionament des de principis de segle i fins el 1962 o 1963, quan s'edificaren les escoles públiques.
Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.
Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.
La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.
A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).
Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.
La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.
A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.
La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.
Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.
Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.
La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.
A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).
Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.
La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.
A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.
La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423846 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.