Carrer de Baix

Un relat de: pilotari
Uns pocs cotxes mal aparcats que sovint dificulten el pas d'altres, dones xafarderes que passegen direcció a la panaderia, on comenten tots els mals de la veïna del numero 4 del mateix carrer i tornen cap a casa per acabar de fer el dinar...

Aquella pilota que sovint rodava i li pegava a les cames de les dones que anaven a pel pa, elles enfadades et recriminaven i tu feies cara d'escarmentat però sabies que l'endemà altre baló rodaria a les cames d'altra dona o amb molta sort de la mateixa. (t'agrada el "lio" com deia algun familiar).

O les vesprades que menjaves un entrepà de nocilla més gran que tu mentre feies com si llegires algun llibre dels grossos de la llibreria de ca la iaia tot assegut a la cadira rara que al cap del temps has sabut que era un catret.

com no, el balcó de ca la iaia amb la bandera de "Salvem Parcent" que onejava quan els dies al poble eren calents. Alguna de les dones que van rebre pilotades teves quan eres menut la miren enfadades,no canvien mai...

... i tampoc mai han deixat de jugar xiquets, ni les dones deixen d'anar a pel pa i els conductors continuen aparcant a la babalà. Si alguna cosa ha canviat es que ara solament berenes entrepans grans de tant en tant i t'asseus a llegir llibres amb una mínima seriositat...

Comentaris

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    allan lee | 20-11-2011

    aquest Carrer de baix i al xiquet que "li agrada el lío". Un escrit amb ànima. Felicitats!

    a

  • Records i memòria[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic! Un breu relat que defineix prou bé el teu carrer, amb tota la vida que recordes i ens transmets igualment viva. Nens, pilotes, dones, pa, cotxes, etc. Prosa tremendament poètica, plena de ressons d'ahir, melangiosa però, sobretot, viva. M'ha encantat. Una abraçada.

    Aleix