Cercador
Caracterització d'un personatge
Un relat de: marta_gutTenc un problema: em mir al mirall i m'enduc un ensurt enorme. No veig la meva imatge reflectida, sinó la d'un home barbut, baixet i grassonet. Em repeteix una i una altra vegada que hi ha una altra vida. Una vida sense rancúnia. La rancúnia que m'omple i em fa infeliç. Suggerent resposta, repetida i tornada a repetir. Una granota, en una altra vida, conta a la lluna la importància d'apreciar la grandesa de les coses en petits fets. Però la lluna no pot parar els sons que fa la respiració pesada d'un ésser indefinit. Un ésser que cada nit, des dels peus del llit, observa el meu son intranquil. No suport la gent sense imaginació, aquella que no somia mai desperta. Jo sí que hi somio, i també ho faig quan dorm. Somio que em perd per un bosc encantat fins que arrib a un llac glaçat. I ric. Ric per intentar ser feliç. Quin millor remei que una bona rialla per calmar les penúries de l'ànima? Caic de nou en l'espiral de colors que em porta vells temors i noves frustracions. Frustracions que em produeixen dolor. Amics, convidats a dinar a casa. Per un amic es fa qualsevol cosa, baix a comprar qualque cosa per dinar.
Comentaris
-
Marta![Ofensiu]diaclau | 11-11-2007 | Valoració: 8
Marta!
ja saps,m'encanta com escrius,m'he afegit aquí,perque tenc més fulles d'avorriment a classe per dins es quanderns...
bé,aniré comentante't
engaa!
un beso reina meva!
Clàudia! :) -
Com un somni[Ofensiu]ATZAVARA | 30-10-2007
sembla un somni això que expliques...
i si!! per estar bé, millor una rialla!!
una airejada!!!
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
56095 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.