Cercador
CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE RIUDARENES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la Capella del Sant Crist, en la que es cedeix la preeminència pel que fa si més no a l’estètica a un sant que llevat d’error identifico com Sant Narcís, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En matèria de Cementiris el REINO DE ESPAÑA duia a terme, possiblement la primera gran operació especulativa de caràcter immobiliari, obligant a traslladar els fossars del costat de d’esglésies argüint qüestions sanitàries – que mai s’han acreditat, i que sembla afectaven només A LA ESPAÑA IMPERIAL - ; s’alliberaven així terres als nuclis urbans que generaven plusvàlues, i es requalificaven terrenys agrícoles i/o erms, guanys per tots costats.
Llegia que al juliol de 1878 s’aprovava construir un nou cementiri a les afores del poble, en un solar cedit per don Francesc de Manresa i de Bassols, hisendat, veí de Ceret, en quina representació signava el seu fill Lluís Emmnuel de Manresa i de Ribas, hisendat, major d'edat, casat i veí del poble de Riudarenes.
Armes del llinatge dels Manresa, segons descripció del manuscrit de J. R. Vila. Segle XVII
El fossar de Riudarenes comparteix espai amb una instal•lació industrial, situació que més enllà de la ‘contaminació estètica’, i la impossibilitat de tenir un ‘descans etern’, no comporta avui cap problema sanitari.
En matèria de Cementiris el REINO DE ESPAÑA duia a terme, possiblement la primera gran operació especulativa de caràcter immobiliari, obligant a traslladar els fossars del costat de d’esglésies argüint qüestions sanitàries – que mai s’han acreditat, i que sembla afectaven només A LA ESPAÑA IMPERIAL - ; s’alliberaven així terres als nuclis urbans que generaven plusvàlues, i es requalificaven terrenys agrícoles i/o erms, guanys per tots costats.
Llegia que al juliol de 1878 s’aprovava construir un nou cementiri a les afores del poble, en un solar cedit per don Francesc de Manresa i de Bassols, hisendat, veí de Ceret, en quina representació signava el seu fill Lluís Emmnuel de Manresa i de Ribas, hisendat, major d'edat, casat i veí del poble de Riudarenes.
Armes del llinatge dels Manresa, segons descripció del manuscrit de J. R. Vila. Segle XVII
El fossar de Riudarenes comparteix espai amb una instal•lació industrial, situació que més enllà de la ‘contaminació estètica’, i la impossibilitat de tenir un ‘descans etern’, no comporta avui cap problema sanitari.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.