CAPELLA DEL MAS MASSEGUR DE SANT PRIVAT D’EN BAS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LES OLLETES. LA GARROTXA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 A l’excel·lent treball de la Laia Alentorn;  EL MAS MASSEGUR DE SANT PRIVAT D’EN BAS , trobava : https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/279586/367294Els Massegur construïren una capella pública i contigua al mas dedicada a la Verge de les Olletes. https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/el-mallol-des-de-can-trona-joanetes-16063671/photo-10078340L’any 1767 van demanar la llicència del senyor bisbe per instal·lar la capella prop de la casa Massegur, despatxada per la cúria gironina el 30 de juny de 1767, dia de la invocació de la Verge Maria de les Olletes.Els Massegur al·leguen que l’església parroquial de Sant Privat és molt lluny del mas (a mitja hora), a més de dir que sovint el riu Gurn produeix riuades i fa que “l’aigua circuli per tota la casa”. Una mica més endavant trobem com els anomena “família muy crecida”; deduïm que signifi ca que eren una família força nombrosa. Fins i tot, trobem un tercer motiu: tant Francesc Serrat Massegur com la seva dona, Margarita, tenen problemes de salut, com ara dolor a les cames i “sofocs”. Finalment, en el segon paràgraf, supliquen al bisbe de Girona que se’ls concedeixi la llicència d’edifi car la capella i poder escoltar missa.El dia 20 de juny de 1767 fou escrit un document de permís episcopal de manutenció econòmica de la capella del mas Massegur i solvència dels fundadors per mantenir-la. Tant Francesc Serrat Massegur, pare, com el fi ll es comprometen a pagar deu lliures barceloneses: “Donarem y pagarem per la manutenció de dita capella deu lliuras barceloneses sens dilació ni escusa alguna y ab restitució de despesas y per lo compliment del sobredit no obligam tots nostres bén y del altres de nosaltres ab soles mobles é immobles les presents y esdevenidors ab totas renunciacions necessàrias.” Els testimonis d’aquest fet foren Miquel Soler i Francisco Xavier Castellar, escrivents tots dos de la vila d’Olot, i Miquel Oliveres, notari de dita vila, que afirmava conèixer els atorgants.A la fi , el 7 de novembre de 1768 van obtenir el permís definitiu per construir la capella pública, i demanaren al bisbe o a algun seu representant que es dignés a visitar la capella perquè es pogués realitzar el sant sacrifici de la missa. El 1769 tenim notícia que es realitzà el contracte de sis escultures per a la capella; vegem el document:1769, desembre, 16. Contracte d’escultures a Pere Espinet, escultor d’Olot, per a la capella del mas Massegur. “Preu et de fer sans de la capella de Massegur, donat a Pera ESpinet, escultor, 1769 fi ns 1771.// Vuy, dia 26 de desembre de 1769, é donat a preu fet a Pere Espinet, escoltor de Olot, de fer sis fi guras per la capella so és la Mara de Déu de las Olletas ab dos sirventas per servir-la ab sas Olletas y llosas, y a de fer un Sant Joan y un Sant Francisco, y tres sans bisbes per estar a tres capellas queya alsim del retaula, so és Sant Privat y Sant Narcís y Sant Agostí..[]”El 1774 es realitzà la traça del retaule de la capella de Massegur (a partir d’una plantilla feta per part de Jaume Diví, fuster de la vila d’Olot) contractat per Francesc Serrat Massegur. A part del retaule, li foren encarregades altres feines, com ara fer les grades de l’altar. Cal dir que Diví també intervingué en alguns dels altars barrocs de la parròquia de Sant Esteve d’Olot.La capella, doncs, està dedicada a la Verge de les Olletes, com a l’església de Sant Privat.Un altre signe de distinció social fou aconseguir ser enterrats dins de l’església parroquial de la localitat propera (en el cas dels Massegur, Sant Privat).El dia 9 d’octubre de 1776, li fou concedit a Francesc Serrat Massegur tenir tomba davant de l’altar del Sant Crist (o bé en un altre lloc) a l’església parroquial de Sant Privat d’en Bas “per posar-hi els ossos dels seus antepasats”, per part del bisbe de Girona

Comentaris

  • Molt interessant [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2022

    Un reportatge molt bo i amb situacions que són molt antigues. És realment molt interessant tot, com ho descrius. Recordant la història d'aquell segle, que ja han passat molts anys.
    Enhorabona.
    Et recomane l'últim relat meu, quan pugues i tingues temps. Gràcies.

  • Articles duplicats[Ofensiu]

    Bondia, Antonio.

    Darrerament, veiem que envies a la pàgina relats/articles per duplicat. Imaginem que és problema de connexió amb la xarxa i que potser els duplica el mateix sistema. No obstant això, et demanem si pots vigilar aquesta incidència que s'esdevé sovint en el teu cas, quan ja has penjat allò que vols publicar, mirar si sols ho tens una vegada pendent, ens faràs un favor. Ja et diem que desconeixem el motiu, però a tu et passa sovint els últims mesos.

    Ara en tens un pendent de validar que és duplicat exacte d'aquest que t'estic comentant, i ho hem fet constar en el títol. Com la nostra és una feina altruista que no ens representa cap altra cosa que feina, t'agraírem que vigilis quan remets relats a publicar, així ens ajudes a fer més plàcida la tasca.

    Moltes gràcies a l'avançada.

    Associació de Relataires en Català ARC

  • Llegit[Ofensiu]
    Prou bé | 20-01-2022

    Bon reportatge que reflecteix molt bé una època a més a més de mostrar el patrimoni arquitectònic
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6915 Relats

1201 Comentaris

5434337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com