Cercador
CAPELLA DE SANT FRANCESC D’ASSIS DE CASTELLTERÇOL
Un relat de: Antonio Mora VergésSobta un xic la proximitat d’aquest edifici de notables proporcions – és fàcil trobar-hi quatre o més vehicles aparcats en bateria davant de la portalada – amb l’església parroquial de Sant Fruitós. El cens de 1857 ens diu que hi havia 2083 ànimes, quantitat molt excepcional, que no tornarà a repetir-se fins els primers anys del segle XXI. Aleshores l’assistència als actes religiosos estava per damunt del 50% del cens, i actualment no arriba – en el millor dels casos - al 10% ; la conclusió és que aleshores devia fer falta.
Llegia que la Capella de Sant Francesc d’Assis de Castellterçol, va ser fruit d’una idea de Josep Gallés i Pujal de "Cal Pobre"; quan cercava informació d’aquest personatge, m’apareixia sempre ‘de la casa Gallés són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa’. Em pregunto; quina relació existia entre el Josep i el Sebastià?, sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
Per tirar endavant aquesta obra es va demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, rifes,.... La primera pedra va ser col•locada el 14 de gener de 1849 amb la benedicció del Paborde Damià Pascual, es feien servir els materials de les antigues fortificacions en desús. La capella fou beneïda el 13 de desembre de 1852, per bé que sols estava llest el presbiteri. Les obres exteriors es van finalitzar el 1874; les interiors es van completar gràcies al llegat del frare caputxí P. Geroni. No trobava cap referència al mestre d’obres, sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
De la descripció tècnica reprodueixo :
Església d'una nau coberta amb volta de canó, amb quatre capelles laterals i absis rectangular.
La façana es composa amb un portal de pedra, rosetó, i altres ornamentacions neoclàssiques de pedra tallada, com els escuts, una creu central, i la fornícula per al sant, cornisa semicircular amb florons i retombants corbats. Sobre el portal es situa la imatge de Sant Francesc.
L’altar major conté les fornícules de la Puríssima, al centre; Sant Francesc, a sobre; Sant Roc, a la dreta; i Sant Antoni de Pàdua, a l’esquerra. Als altars de la nau dreta hi ha la Mare de Déu de Montserrat i el Sant Crist; i als de la esquerra, els del Sagrat Cor i Sant Josep.
L’any 1936 fou profanada i els seus altars destruïts, la nau es destinà a magatzem de carbó.
Desconec si actualment es du a terme alguna activitat religiosa i/o cultural. Sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que la Capella de Sant Francesc d’Assis de Castellterçol, va ser fruit d’una idea de Josep Gallés i Pujal de "Cal Pobre"; quan cercava informació d’aquest personatge, m’apareixia sempre ‘de la casa Gallés són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa’. Em pregunto; quina relació existia entre el Josep i el Sebastià?, sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
Per tirar endavant aquesta obra es va demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, rifes,.... La primera pedra va ser col•locada el 14 de gener de 1849 amb la benedicció del Paborde Damià Pascual, es feien servir els materials de les antigues fortificacions en desús. La capella fou beneïda el 13 de desembre de 1852, per bé que sols estava llest el presbiteri. Les obres exteriors es van finalitzar el 1874; les interiors es van completar gràcies al llegat del frare caputxí P. Geroni. No trobava cap referència al mestre d’obres, sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
De la descripció tècnica reprodueixo :
Església d'una nau coberta amb volta de canó, amb quatre capelles laterals i absis rectangular.
La façana es composa amb un portal de pedra, rosetó, i altres ornamentacions neoclàssiques de pedra tallada, com els escuts, una creu central, i la fornícula per al sant, cornisa semicircular amb florons i retombants corbats. Sobre el portal es situa la imatge de Sant Francesc.
L’altar major conté les fornícules de la Puríssima, al centre; Sant Francesc, a sobre; Sant Roc, a la dreta; i Sant Antoni de Pàdua, a l’esquerra. Als altars de la nau dreta hi ha la Mare de Déu de Montserrat i el Sant Crist; i als de la esquerra, els del Sagrat Cor i Sant Josep.
L’any 1936 fou profanada i els seus altars destruïts, la nau es destinà a magatzem de carbó.
Desconec si actualment es du a terme alguna activitat religiosa i/o cultural. Sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.