Cercador
Cantaré a l'esperança.
Un relat de: llibertària- Compartir:
Ahir cantava a l'esperança a la
Terra humida de sang,
De petjades criminals,
De escopinades mortals.
No sé quants avions han passat ja
Per aquest cel moribund,
Ni quantes bombes han llençat
Caient per l'aire ofegat de dolor,
Ni quantes mines han col·locat,
En aquest mateix terra fúnebre,
Que tot i així avui canto a l'esperança.
Continuaré sent un testimoni
De les morts dels meus
Fins que se m'acabi la sort,
Demà cantaré a l'esperança.
Comentaris
-
Si és perd l'esperanç...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 31-08-2005 | Valoració: 10
... es perd la vida lliure i sen's endú el dimoni de la possesió dels enemics. Mai hem de deixar que l'esperança ens abandoni, ja que moltes vegades és l'única arma de la que disposem en una guerra... sigui uina sigui... en la que tambè entra (almenys crec jo) la de la independència.
No t'aturis, i una abraçada!
Juseph
