Cercador
CAN MASPONS. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que es recull una referència a Andreu Maspons a l'any 985, en plena iniciació dels comtats catalans independents.
El cognom ens fa pensar que la casa era coneguda com els mas del o dels Pons/Ponç, fins que es consolida el cognom Maspons/Masponç
La primera data documentada ens la dóna la consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156 on figura un Maspons.
A partir de l'any 1364 es pot seguir les diferents generacions en línea directa masculina, a excepció de dues pubilles que varen mantenir el nom.
El segle XVIII van aconseguir el títol de burgesos de Granollers.
La casa segurament fou reformada el segle XVII com ens indica la data de la porta accés.
Actualment és encara de la família Maspons.
Fotografies de la pàgina fotos antigues del Vallès Oriental.
Patrimoni Gencat ens diu ; Casal de grans proporcions on s'observen diferents fases de construcció. En el cos principal hi ha una porta adovellada amb la inscripció que diu: "Jacinto Maspons not. 1681". El cos principal, cobert a quatre aigües, es troba flanquejat per dos cossos laterals afegits, i coberts amb teulada a doble vessant. La casa té quantitat d'obertures, a la part del darrera hi ha vint finestres, moltes d'elles emmarcades per grans carreus. A les dues plantes nobles s'hi troben tres grans sales i una solemne cambra de l'església parroquial. Els murs són fets de pedres de riu i arrebossats.
A la sala hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere, de roure. La figura és barroca i procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues, que la regalà a Can Maspons pels voltants de l’any 1750.
La masia compta amb un capella advocada a la Mare de Déu del Pilar, que documentava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en el seu inventari d’esglésies del Vallès Oriental.
Fotografia de Gustau Erill i Pinyot. 17 de febrer de 2011
No es fa cap referència a la capella en el Mapa de Patrimoni de Bigues i Riells.
Membres destacats d’aquesta nissaga foren :
Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901)
Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885)
Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907). Signava les seves obres amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc
El cognom ens fa pensar que la casa era coneguda com els mas del o dels Pons/Ponç, fins que es consolida el cognom Maspons/Masponç
La primera data documentada ens la dóna la consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156 on figura un Maspons.
A partir de l'any 1364 es pot seguir les diferents generacions en línea directa masculina, a excepció de dues pubilles que varen mantenir el nom.
El segle XVIII van aconseguir el títol de burgesos de Granollers.
La casa segurament fou reformada el segle XVII com ens indica la data de la porta accés.
Actualment és encara de la família Maspons.
Fotografies de la pàgina fotos antigues del Vallès Oriental.
Patrimoni Gencat ens diu ; Casal de grans proporcions on s'observen diferents fases de construcció. En el cos principal hi ha una porta adovellada amb la inscripció que diu: "Jacinto Maspons not. 1681". El cos principal, cobert a quatre aigües, es troba flanquejat per dos cossos laterals afegits, i coberts amb teulada a doble vessant. La casa té quantitat d'obertures, a la part del darrera hi ha vint finestres, moltes d'elles emmarcades per grans carreus. A les dues plantes nobles s'hi troben tres grans sales i una solemne cambra de l'església parroquial. Els murs són fets de pedres de riu i arrebossats.
A la sala hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere, de roure. La figura és barroca i procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues, que la regalà a Can Maspons pels voltants de l’any 1750.
La masia compta amb un capella advocada a la Mare de Déu del Pilar, que documentava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en el seu inventari d’esglésies del Vallès Oriental.
Fotografia de Gustau Erill i Pinyot. 17 de febrer de 2011
No es fa cap referència a la capella en el Mapa de Patrimoni de Bigues i Riells.
Membres destacats d’aquesta nissaga foren :
Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901)
Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885)
Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907). Signava les seves obres amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407790 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.