Cercador
CAN GOMÀ, DEL CAVA A LA FARÀNDULA
Un relat de: Antonio Mora VergésSeguia caminant pels carrer de Mollet del Vallès, i m’aturava en aquesta ocasió davant del magnífic edifici que acull en l’actualitat entre d’altres la seu del Teatre Municipal de la Ciutat.
La història d’aquesta casa s’iniciava en el període immediatament posterior al genocidi contra Catalunya 1936-1939 :
Ramon Gomà Padullés, nascut a Bell-lloc d’Urgell, va encarregar a Francesc Vilagut Guitart, enginyer industrial, el projecte del que serà l’edifici de les Caves Gomà a Mollet del Vallès.
En alguns documents consta que la data de construcció és de 1945, es va inaugurar oficialment l’any 1947.
La història d’aquesta aventura empresarial, la trobareu explicada fil per randa, en l’excel•lent treball de la Glòria Arimon i Ventura, ‘Les caves Gomà de Mollet del Vallès’.
Les vinyes de Mollet, Martorelles i Sant Fost, proveïen habitualment les necessitats de Can Gomà que comprava també al Penedès quan calia.
Fermí Jaurrieta i Gallego , que presidia l’Ajuntament molletà des de l’any 1965, va signar el 6 d’abril de 1973 un preacord de compra per valor de 15 milions de pessetes.
En el Ple del 24 d’abril de 1973, s’aprova la compra, que és ratificada pel Ple del 24 de juliol, ja amb consignació en el Pressupost ordinari d’aquell any.
La Vanguardia, del 18 de maig de 1973, publica la notícia de la compra i informa que s’hi farà una residència per a la gent gran.
Amb l’Ajuntament democràtic, s’inaugura l’any 1985 la remodelació de l’edifici, duta a terme per l’arquitecte, Vicens Oliveras Estapé; l’espai acull diverses entitats culturals i l’ Institut de Serveis Socioculturals; a la nau gran s’hi fa el teatre i, finalment, en el que havia estat l’habitatge dels Gomà —tot i que no hi van arribar a viure mai— l’any 1991 s’inaugurà l’Escola Municipal de Música.
La informació Municipal en relació a l’edifici diu :
El Teatro Can Gomà está sito en el edificio del mismo nombre, que fue construido en 1947 por el arquitecto Francesc Vilagut para la producción de cava. La empresa Xampany Gomà elaboraba y embotellaba el cava aquí, y lo envejecía en las cavas subterráneas que aún se conservan. El edificio fue adquirido por el Ayuntamiento cuando la empresa cerró y unos años después comenzaron las programaciones en el teatro.
El edificio acoge también la Escuela Municipal de Música y Danza y es sede de varias entidades: Centro Cultural Andaluz, Sociedad Coral El Clavell de Mollet, Irmandade a Nosa Galiza y Coral Sant Vicenç. El Teatro se cede a entidades y colectivos para que organicen actos propios.
En 1997 se sustituyó la antigua tribuna telescópica por otra nueva y se adaptó la antigua tina como cabina de sonido y luz. Se han hecho también otras obras de mejora y adecuación de los espacios, entre las que destaca la transformación de los porches del teatro en sala para la enseñanza de danza.
El Teatro de Can Gomà tiene programación estable y ofrece representaciones de teatro infantil, danza y teatro profesional.
No es fa esment de l’adquisició d’aquest edifici en la síntesis biogràfica de Fermí Jaurrieta i Gallego.
Francesc Vilagut Guitart, passa per ‘ lliure designació’ d’ enginyer industrial a arquitecte.
La història d’aquesta casa s’iniciava en el període immediatament posterior al genocidi contra Catalunya 1936-1939 :
Ramon Gomà Padullés, nascut a Bell-lloc d’Urgell, va encarregar a Francesc Vilagut Guitart, enginyer industrial, el projecte del que serà l’edifici de les Caves Gomà a Mollet del Vallès.
En alguns documents consta que la data de construcció és de 1945, es va inaugurar oficialment l’any 1947.
La història d’aquesta aventura empresarial, la trobareu explicada fil per randa, en l’excel•lent treball de la Glòria Arimon i Ventura, ‘Les caves Gomà de Mollet del Vallès’.
Les vinyes de Mollet, Martorelles i Sant Fost, proveïen habitualment les necessitats de Can Gomà que comprava també al Penedès quan calia.
Fermí Jaurrieta i Gallego , que presidia l’Ajuntament molletà des de l’any 1965, va signar el 6 d’abril de 1973 un preacord de compra per valor de 15 milions de pessetes.
En el Ple del 24 d’abril de 1973, s’aprova la compra, que és ratificada pel Ple del 24 de juliol, ja amb consignació en el Pressupost ordinari d’aquell any.
La Vanguardia, del 18 de maig de 1973, publica la notícia de la compra i informa que s’hi farà una residència per a la gent gran.
Amb l’Ajuntament democràtic, s’inaugura l’any 1985 la remodelació de l’edifici, duta a terme per l’arquitecte, Vicens Oliveras Estapé; l’espai acull diverses entitats culturals i l’ Institut de Serveis Socioculturals; a la nau gran s’hi fa el teatre i, finalment, en el que havia estat l’habitatge dels Gomà —tot i que no hi van arribar a viure mai— l’any 1991 s’inaugurà l’Escola Municipal de Música.
La informació Municipal en relació a l’edifici diu :
El Teatro Can Gomà está sito en el edificio del mismo nombre, que fue construido en 1947 por el arquitecto Francesc Vilagut para la producción de cava. La empresa Xampany Gomà elaboraba y embotellaba el cava aquí, y lo envejecía en las cavas subterráneas que aún se conservan. El edificio fue adquirido por el Ayuntamiento cuando la empresa cerró y unos años después comenzaron las programaciones en el teatro.
El edificio acoge también la Escuela Municipal de Música y Danza y es sede de varias entidades: Centro Cultural Andaluz, Sociedad Coral El Clavell de Mollet, Irmandade a Nosa Galiza y Coral Sant Vicenç. El Teatro se cede a entidades y colectivos para que organicen actos propios.
En 1997 se sustituyó la antigua tribuna telescópica por otra nueva y se adaptó la antigua tina como cabina de sonido y luz. Se han hecho también otras obras de mejora y adecuación de los espacios, entre las que destaca la transformación de los porches del teatro en sala para la enseñanza de danza.
El Teatro de Can Gomà tiene programación estable y ofrece representaciones de teatro infantil, danza y teatro profesional.
No es fa esment de l’adquisició d’aquest edifici en la síntesis biogràfica de Fermí Jaurrieta i Gallego.
Francesc Vilagut Guitart, passa per ‘ lliure designació’ d’ enginyer industrial a arquitecte.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.