Caminar

Un relat de: Llibre

Quan ens vam conèixer,
jo ja havia tingut temps
de pensar-me el món,
i sense ensenyar-te
tu em vas aprendre.
Vas copsar els colors
i et vas allunyar
de la vida en la foscor.

Després,
la lluna et va fer bruixa,
fada de la nit,
i les estrelles escamparen
el polsim de la saviesa
per impregnar-te l'ànima
d'existència,
de tendresa.

Sense ensenyar-me,
jo et vaig aprendre.

Però ahir,
el corriol
del nostre caminar
es va fer estret,
no ens deixava passar.
Ens calia avançar
en filera,
d'una en una,
sense donar-nos la mà.

Avui el sender
del nostre passejar
torna a ser ample
i ens podem retrobar.

Però qui ha d'aprendre
sense que li sigui ensenyat?

Qui ha d'ensenyar
sense esperar que l'aprenguin?

No m'importa el paper
que em cal jugar.
El vent i el sol em diuen
que avui,
encara tenim camí
per caminar.

(28-12-2004)

Comentaris

  • Mira...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-02-2005

    ... Llibre.... aquest poema l'he trobat com més solt, més lliure... De veritat, no sé si ha estat el tipus d'estrofa utilitzada, la regularitat en les síl·labes tòniques (ritme d'intensitat, vull dir)... o que has deixat anar l'ànima pel retrobament de... (les fulles del llibre de Llibre, passant ràpidament, en distreuen... No sé ja el que anava a escriure...)
    Salut i rebolica! Amor i humor! I força!

  • Encara....[Ofensiu]
    prudenci | 06-01-2005 | Valoració: 10

    tenim camí per caminar.
    M´ha agradat molt, és el primer que llegeixo teu, ai no ! el segon, es molt maco ....l´amor, l´adeu , el retrobament, el cami nou.... per caminar junts. Be

  • camins[Ofensiu]
    ULLERES | 29-12-2004

    A la meva habitació tinc un pòster que simbolitza tots els trams que té un camí...
    Les boires, alguns penya-segats, el deserd, la lluna de mel...
    És una guia per elmeu camí...
    Però he de recordar sempre que "el mapa no és el territori" (J. Bucay)
    Crec que es bó el que (crec) expresses en el teu poema...
    No podem pensar que caminem sols, no sóm nomedes solitaris... En la societat d'avui en dia, estem envoltats de persones que ens demanen ajud i que ens suggereixen la seva.
    El camí... milllor no fer-lo sol!

    cuida't!
    ULLERES...

  • Et puc dir...[Ofensiu]
    Lavínia | 29-12-2004 | Valoració: 10

    que és el poema teu que més m'ha agradat?
    Possiblement perquè sintonitzo amb el que hi dius, perquè crec que sempre aprendrem uns dels altres i això és bo. La convivència ens fa veure que els camins, a vegades, se'ns fan estrets, però això no vol dir que hem de trencar, sinó que hi haurà un altre moment que podrem anar plegats.

    Llibre, sempre m'agrada llegir el que dius.

    Una abraçada.

  • anar endavant...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-12-2004

    Les vivències. Apendre del demés i de la pròpia vida, ensenyar sense ser-ne conscients.
    Aquell camí que a cops es fa estret i només pot caminar d'un en un i quan s'eixampla i vas de la mà, aprenent, ensenyant, vivint, sense plantejar-se molta cosa més.
    Anar endavant, viure, quin gran tresor...

    P.D.
    L'altre dia em deies que et va quedar un regust a l'ànima pels comentaris que em vas fer en un relat. T'aseguro que qualsevol comentari és molt ben vingut, i no em va semblar gens inadecuat. Sisplau no deixis de comentar-me alguna coseta tant si t'agrada, com si no t'agrada. Compartir les opinions sobre pensaments, sentiments i idees m'apassiona tant com escriure.

    Una forta abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277501 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero