Caminar

Caminar. Sota un cel embogit
de claredat i silenci.
Deliris històrics surant entre els arbres
i melodies clares omplint tots els sons.
Les llums diàfanes, desapercebudes encara,
solitàries marques innecessàries
d'un temps que s'escola
remogut i agitat,
intentant cegar-nos ens fan recordar
que allò merescut no pot ser robat.

Pengen llençols a les balconades
d'un cromatisme que se'ns fa vital.

Caminant,
dirigint les passes a un final fixat,
amb la lluita al cor i els mots a la sang,
es gesta en silenci un destí somniat.
I front les mans que ofeguen sense cap pietat,
i contra tot pronòstic,
girarem l'esquena al present inhòspit
batent les ales de la llibertat.