Caminant cap a l'horitzó

He estat sempre buscant el perquè, buscant com arribar i ara que veig la llum al final del camí prefereixo passar de llarg i caminar cap a l'horitzó. Si a través dels núvols pogués enviar-te el meu missatge no hauria d'avergonyir-me de les meves pròpies paraules. Però crec que no hi ha remi, i ho hauré de cridar al vent: T'estimo però no només pel que ets sinó pel que sóc jo quan estic amb tu.
Deixa'm créixer com a persona, vull estar amb tu aprendre, viure i ser feliç.
Deixa'm fer-te feliç, estimar-te, no hi ha ningú que t'estimi més que jo.
Però potser seria més fàcil si sabessis el meu nom, que és el que sento i com sóc jo en realitat. Obre'm les portes i entraré sigil·losament i pas a pas m'endinsaré en tu.