Camí de les teues galtes

Un relat de: Rafaelmolero
CAMÍ DE LES TEUES GALTES
Amb les galtes vermelles
i els ulls brillants
amb la boca somrient
i el coll ets tota una vida
la teua existència és divina.
El cel té enveja de veure ‘t
els arbres saben com ets
els coloms et miren amb sospirs
les oronetes t’albiren
mentre camines per la vorera
Al cap d’una estona, potser quinze minuts
veig com les finestres de les cases veuen
cada pas que fas, cada moviment.
Amb curiositat les teues formes
es reflecten en cada parada que fas.
Són clares i llumins
les teues galtes
són com pastissos per a menjar-me-les.
Sentir-les en la vida
m’arriba el so del present i del passat.
3 de juliol de 2013
Rafael Molero

Comentaris

  • PRECIOS[Ofensiu]
    kika Ferrer Panisa | 22-08-2013 | Valoració: 9

    Es precios la manera de expresar la bellesa que veus en una persona.
    Gracies per compartir aquets maravellosos poemes.
    kika

  • Les galtes de l'estimada[Ofensiu]
    bloodymaruja | 19-08-2013

    Molt bonic poema. M'agrada sobretot la imatge de les finestres:

    Al cap d’una estona, potser quinze minuts
    veig com les finestres de les cases veuen
    cada pas que fas, cada moviment

    Felicitats Rafael

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

77920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.