Cabells d'or, el cel als ulls

El sol plorava ahir,
poc a poc
s'amagava sota l'horitzó,
rogenc i melangiós,
et deia adéu il·luminant
cabells d'or, ulls nus,
dolç somriure sota l'avet
del vell poble vora al Loire.

Camí Alemanya tu,
jo no ho sé,
encara soc home perdut
que fa front a destí incert,
intentant escurçar el camí,
camí que creua el vell continent,
que hi ha entre tos dos, a glop de vi,
desitjant que les dues ciutats
tornin a ser una de sola
amb un sol petó de tots dos.