Cabaret

A tots els cabarets del món, hi ha noietes que els hi agrada, escollir la feina de cabaretera.

El que ens implica ara, es narrar les del Paral·lel, on es concentren molts locals d'esbarjo, del barri del Poble Sec de Barcelona.

Les nostres noietes, els hi agradava cantar, i ballar en el seu ambient nocturn.

Era una feina honrada, doncs els artistes, només volen feina per lluir, i fer contents els espectadors.
Hi havia un pobre noi, d'aquells que no han vist mai una cuixa, que quant alçaven les cames, dreta, esquerra, ell les seguia amb el seu cap, a la dreta, cap a l‘esquerra, com si fos un partit de tenis.

Desprès hi havia els "viejos verdes", que els hi saltaven els ulls, emmirallats de tanta bellesa, i alguna cosa més se'ls hi aixecava, era el seu membre... perquè tots eren membres d'aquell local, on l'escalfor es donava per feta, i l'entusiasme regnava per tota la sala.

Tenien el millor Mag, que feia les delícies de totes les dones i homes, doncs era el mestre, com cap n'hi ha, de fer els seus trucs fantàstics.
La seva rialla contagiava a tot-hom, fent burla del mes llest.

Era un Mag dels més sonats, embruixava fent dormir al primer que li esqueia , però... amb molta cura d'escollir el mes babau.

També feia desaparèixer, ocellets, conillets, mocadors, etcètera.

El més fort era tallar-ho tot, cama, braç, cap, i amb una bona serra, la més gran.

Hi ha persones que no les podia dormir mai, perquè son rebels, i no com molts babaus que tot s'ho empassen, llavors el Mag ja sabia, qui triar, només per la forma de mirar, la seva atenció, la postura del seu cos, les seves faccions dòcils, tots ells eren uns bons candidats.
Els Mags son uns veritables Psicòlegs.