C de Caín

C de Caín

Rodalies de Barcelona ,en una zona propera a la serralada litoral, en llocs així, ens cases adossades o similars acostumen a viure els botxins de 2ª divisió, que de cap manera es poden permetre satisfer els preus de les zones altes de Barcelona-Ciutat.

Caín Llama arribava a casa, faltaven escassament 10 minuts per les 21,00 hores, venia de Barcelona on s'havia dut a terme la darrera reunió entre la direcció de l'empresa F.A.N. [ Fàbrica d'Automòbils Nacional ] i els representants dels treballadors; feia dies i dies que venien discutint respecte del nombre de treballadors que DEFINITIVAMENT anirien al carrer, i amb l'ajut del govern regional, estaven fent arribar a la ciutadania, la sensació de que finalment, no serien tants com semblaven ser necessaris, només un sindicat minoritari, blasmava sense èxit [ els mitjans tenien instruccions de negar-los tota cobertura ] que l'expedient únicament acontentava els interessos de l'empresa, i això encara amb una lectura que no volia fer sang, en el tema sempre sagnant del finançament dels partits polítics, i de la generalitzada corrupció en la que s'anava desenvolupant la vida al nostre país

Li va semblar estrany que la porta d'accés al garatge estes oberta, però va entrar sense fer cap comprovació; darrera del cotxe, la porta va començar a baixar, tot i que ell no havia tocat encara el comandament a distància; potser la dona ...., quan es va obrir la llum, va veure clarament les lletres F.A.N amb grossos caràcters a l'esquena d'algunes de les almenys cinc persones que hi havia en aquella estança. Tot i que feina honor a la definició que pel seu cognom hi havia a l'Argentina i Xile "persona que no te voluntat pròpia ni iniciativa " , la presència d'aquelles persones no li va semblar en absolut normal.

Va intentar interpel·lar-los de manera arrogant " que feu a casa meva ! ", però ben aviat va entendre que no estaven gaire de romanços, quan per tota resposta li van creuar la cara amb dues bufetades, que diries que s'havien d'haver sentit fins i tot al Palau de la Generalitat !; si cal fer preguntes, ja ho farem nosaltres, tu de moment calla !

El van portar fins al menjador on hi havia la seva dona i els seus dos fills, i davant d'ells li van començar a fer preguntes : , Oi que a la F.A.N només hi entràveu a treballar els que teníeu una fitxa d'afectes al regim sense màcula ?, la seva resposta evasiva, li va comportar dues bufetades més, que li van deixar la cara del color que se li acostumava a posar, quan sortien dels sopars del Sindicat. Va assentir amb el cap; Oi que eres tu un dels confidents que donava noms i cognoms dels companys a la policia, sobretot si eren catalans ?. Va tornar a assentir amb el cap. Oi que la primera vegada que vas sortir Delegat Sindical, va ser perquè l'empresa així ho va voler, i perquè es van adulterar els resultats de les votacions ?, una nova evasiva, va comportar en aquesta ocasió una forta patada a l'entrecuix que el va fer caure per terra, si, si ! va dir com a resposta; la resta de la història de com s'havia acostumant a viure treballant el mínim possible, i de com havia anar millorant el seu nivell de vida a costa de lesionar els drets legítims dels treballadors, als qui deia representar ja va sortir de forma fluida, per acabar demanant que no el matessin a ELL ! , de la seva família, de la dona i els dos fills, ni una paraula !

El que semblava ser el responsable li va dir que de cap manera tenien intenció de matar-lo a ell, ni a ningú de casa seva, volien únicament recollir de la seva pròpia veu la confessió de la seva ignomínia, que ell mateix va generalitzar vers altres càrrecs sindicals i altres sindicats oficials, i per damunt de tot, que tant la seva dona, com els seus propis fills tinguessin consciència, de que el benestar que disfrutaven s'havia generat amb patiments, angoixes i dolors de molta i molta gent, que de ben segur eren més dignes que el seu pare i marit, i àdhuc fins i tot que ells mateixos.

Ara haureu de viure amb el coneixement de les vostres misèries, i també amb la consciència de que hi ha moltes persones que ho saben tot de vosaltres !

El Bon Nadal, que va dir el grup en marxar ,va ressonar talment com el condol no per una pèrdua passada, sinó certamen davant de la perspectiva d'una vida llarga i miserable , com tindrien sens dubte Caín i la seva dissortada família !

mora.a@guimera.info