Buit

Pels matins sent un profund buit existencial, una tristor i una soledat que no sap com afrontar, quan obre els ulls voldria estar en un altre lloc, i saber que aquest patiment s'acabarà. La perspectiva d'un nou dia només fa que angoixar-la més i obligar-la a viure una vida que no vol, que no va escollir i de la qual vol marxar des de fa temps. Viu dels records i la nostàlgia del passat, perquè el present se li fa inaguantable i el futur no el veu. Sap que no arribarà a gran, perquè tot el mal que li han fet ja és massa com per acumular-ne gaire més i la pèrdua que sent és tan gran que no es tornarà a trobar mai més. Ofega el seu malestar en forma de punxades al pit i atacs d'angoixa cada vegada més seguits. Voldria tancar els ulls i no tornar-los a obrir.