Cercador
BUCLE
Un relat de: NUNU- Compartir:
Avui ha estat un dia ben diferent.
He conegut una dona molt especial. Després de dinar, me l’han presentada: es diu Marta. És molt maca i amable. Morena, ulls d’un verd penetrant, alta, esvelta. Treballa en una entitat bancària, i plega a les tres, per això té tota la tarda lliure, diu. M’ha proposat d’anar a passejar per un parc proper. Un parc meravellós, de fet, com no n’havia vist mai cap abans. Deu ser nou, doncs no el coneixia; hem estat passejant més d’una hora pel seu interior, fins sortir per l’altre costat. M’ha agradat veure com la primavera ha tenyit els parterres, plens de flors a vessar, amb milers de colors. Gent amunt i avall, nens jugant, rient, cantant. Els ocells volant d’un arbre a un altre, nerviosos, enjogassats. Deuen ser els efectes de la primavera que ens acaba de visitar.
M’anava parlant del que fa, de la seva feina, de la seva família, sempre amb un somriure a la boca. Quina dona més dolça i activa a la vegada! Jo li he parlat de les meves dèries, de la por a perdre la memòria, de la meva soledat. M’ha presentat la seva filla, que ens hem trobat al carrer, sortint del parc. Es diu Camil•la. És una bellesa, i tant amable i atenta com sa mare. Està estudiant medicina, sembla intel•ligent i assenyada. Deu tenir uns vint anys, per la qual cosa suposo que la mare en deu tenir més de quaranta. Trobo que es conserva molt be.
Hem berenat tots tres en una terrassa prop del parc. Un lloc molt ben trobat, de decoració austera però correcta, i amb un personal molt simpàtic i proper. Tenen un cafè molt bo i les pastes son de pastisseria, no de forner. Hi he de tornar. Entre mare i filla, no m’han deixat ni fer el gest de pagar. Per sort, doncs no duia diners. Els hi he agraït la companyia i que em portessin a berenar a un lloc tan agradable. M’he sentit feliç.
Sortint de la cafeteria, hem anat a peu fins a casa seva. Un carrer que fa pujada, sortint del parc en direcció a la muntanya. La porteria és discreta, sense massa pretensions. Arribem a l’àtic, la Marta obre la porta i em conviden a entrar. Quedo bocabadat. Un pis no gaire gran, de tres habitacions (que m’ensenyen, com es fa per cortesia amb les visites), dos banys, una sala gran, amb el menjador i la cuina, tot en un sol espai de grans dimensions, ben decorat amb poques peces, gairebé minimalista. Per acabar-ho d’adobar, una terrassa generosa, amb una taula de vidre, quatre cadires de vímet i un llum de disseny penjat d’una pèrgola de fusta. Tot amb molt bon gust, trobo. Des de la terrassa tenen una vista privilegiada sobre la Ciutat i, més enllà, es pot veure un mar immens, amb un blau que em dona tranquil•litat. M’hi he sentit molt a gust, i els ho he fet saber. Quina casa més maca tens, Marta!
M’han convidat a sopar amb elles dues. La Marta ha fet un sopar lleuger, que ha tingut llest en menys de vint minuts. La Camil•la ha parat taula per tots tres a la terrassa. Durant el sopar no han parat de xerrar, d’explicar-me coses, detalls de la seva vida, anècdotes, records de viatges; he rigut amb la seva alegria de viure i m’he sentit feliç de tenir una companyia tan agradable. De fet, m’he sentit atret per la Marta, i em sembla que se n’ha adonat.
S’ha fet tard. La Camil•la ha marxat a casa seva; viu a la vora, amb la seva parella, que algun dia em presentarà, diu. Ajudo a la Marta a recollir la taula, a posar els plats dins el rentavaixella i a desar una mica la cuina. Les estretors de l’espai al darrera l’office em permeten acostar-me a ella, i sentir l’olor discret del seu perfum, i posar-li la ma sobre l’espatlla, i tocar-la delicadament a l’esquena, per passar a l’altre costat. S’ha girat, lentament, buscant la meva mirada i ens hem trobat de front: podia respirar el seu alè, sentir l’escalfor del seu cós a les meves mans, ara a la seva cintura, i mirar dins els seus ulls brillants i plorosos. M’ha acaronat la galta i, sense poder ni voler-ho evitar, ens hem fos en un petó dolç, humit, intens i llarg, molt llarg, com si volguéssim sadollar una mancança. M’ha abraçat molt fort i ha trencat a plorar.
Voldries fer-me companyia? Et quedaràs a dormir amb mi? Li he dit que si. Ha estat la primera vegada que m’ajaço amb una dona el mateix dia que la conec. Be, que m’ajaçaré. Mentre ella és al bany canviant-se i posant-se les cremes, aprofito l’estona per a començar a escriure una mena de diari en un full que he trobat per aquí. Ja el passaré a net quan pugui. Si algun dia tinc problemes de memòria, no voldria perdre el record dels llocs, les persones, els sentiments i la felicitat que he sentit avui. La sento que plora. Jo també estic a punt de fer-ho, de felicitat.”
---- o ----
No puc més. Estic a punt d’esclatar. La meva vida ha esdevingut una rutina difícil de suportar.
Em costa representar la mateixa funció tantes vegades.
El meu esforç, ple d’amor, només es veu recompensat en saber que li aporto felicitat, en saber que, a la seva manera, m’estima.
Guardo tots els diaris que ha començat a escriure, un cada dia, des de l’accident.
He deixat al Manel al centre de dia.
A la tarda el recolliré i tornarem a començar. Tantes vegades com calgui.
Comentaris
-
Sacrifici d'amor[Ofensiu]Englantina | 10-06-2011
Ja sé que fa temps que el vas penjar, aquest relat, però m’havia oblidat de comentar-te’l, i avui me n’he recordat i l’he rellegit.
Tot i saber quin era el final, se m’ha tornat a posar la pell de gallina amb aquell paràgraf final de la Marta. El seu sacrifici continu, enamorant cada vegada al seu estimat, sense aconseguir que recordi res del passat, bé, no puc ni imaginar-m’ho. I la figura de la filla, que també acompanya als pares en aquests moments de retrobada, parant una taula com si es tractés de qualsevol altre dia, parlant una i una altra vegada de les mateixes anècdotes.... però sense que el teu pare en recordi res...
En fi, que és un relat esplèndid, i està escrit amb gran delicadesa, com tot el que escrius.
Una abraçada.
-
Hola company de nanoreptes ! [Ofensiu]Nonna_Carme | 04-06-2011 | Valoració: 10
He llegit més d'un cop els teus quatre relats i la impressió que n'he tret és fantàstica, Escrius de meravella! Tots tenen quelcom de interessant i sorprenent però ,si hagués de triar-ne un ,em quedaria amb aquest Què dolorosa la vida d'aquesta dona que suporta la pèrdua de identitat del home que estima !
M'ha agradat mooolt! Felicitats, Magräo !
Ja no em perdré cap dels teus relats.
Una abraçada. -
El me comentari del Repte quan el relat es titulava 'Un dia i un altre':[Ofensiu]Ayurveda | 02-05-2011
Dues anotacions amb un dia de diferència. La primera, totalment entre cometes, per indicar-nos que és un text que està essent llegit dins del relat (suposo?) o transcrit. L'altra, l'aclariment de la raó d'aquesta lectura/transcripció. Una trama original, lineal, amb l'emoció dosificada en la primera anotació, encara que traspuï un entusiasme innocent, que és el que pertoca i el més coherent. La segona anotació, amb punts de ràbia, malgrat la brevetat, però amb la inflexió de l'amor cap al marit que ha tingut l'accident. Una postura de comprensió, per damunt de tot. I la trama que la dona abnegada teixeix per no traumatitzar més encara en Manel, el marit.
M'ha agradat la trama, bastida amb dos punts de vista diferents (la gent que em sol llegir, o sol llegir el personatge que comparteix apartament amb mi, sap la meva predilecció per aquests canvis de punt de vista...).
Ayurveda -
El que m'agrada[Ofensiu]Calderer | 29-04-2011
Sempre que comento un relat intento seguir un esquema: el que m'agrada, el que no m'agrada i el que es pot millorar. Amb el ben entès que el que no m'agrada és una opinió totalment subjectiva i pot ser que sigui molt bo i interessant. Normalment no explicito gaire les tres parts, que semblaria massa quadrat.
El que m'agrada. La història senzilla, ben estructurada, amb una progressió molt bona i amb la sorpresa final. També el personatge està ben construït i mostra una certa dosi d'infantilisme (o jo li he trobat) que ens crida l'atenció i que ens fa preguntar-nos (amb molta eficàcia) què passa entre ell i les dues dones.
El que no m'agrada. El títol. Ja et suggereix que hi ha alguna cosa de tornar a començar, d'història repetida i cíclica. També als primers paràgrafs hi ha una referència a la memòria que m'ha fet endevinar el final massa aviat.
El que es pot millorar. Utilitzes “doncs” erròniament un parell de vegades, quan té el sentit de “ja que”. També utilitzes “massa” quan convé més “gaire”, això és un castellanisme.
Et seguiré llegint.
Lluís -
Un relat original[Ofensiu]nuriagau | 26-04-2011 | Valoració: 10
M’ha agradat tornar a rellegir aquest relat, company de repte, estructurat en dues parts i amb un punt de vista diferent per a cadascuna d’elles.
A la primera, una veu narradora ens fa creure que el protagonista del relat acaba de conèixer els dos personatges femenins de la història. Una trobada que se’ns fa estranya perquè ambdues dones es mostren excessivament afables i acollidores amb el nou amic.
A la segona part del relat, és la dona qui ens descobreix el secret de la història aconseguint un desenllaç sorprenent i original.
En el seu moment, recordo haver fet dues lectures per tal de completar la comprensió i poder gaudir de la tècnica narrativa emprada. Als primers paràgrafs, aconsegueixes que el lector vagi arribant a conclusions equívoques i que mantingui la intriga per prosseguir amb la lectura.
No voldria especificar més sobre el final de la història per no desvetllar el secret als relataires que llegeixen els comentaris abans que els relats, només afegir que el títol em sembla molt encertat.
Ens seguim llegint!
Núria