BRUT, DESFILAT GEC I EL VI DE CARTRÓ

Un relat de: Jacob de Vinçà
Gaudeixo de la meva tristesa,
així puc suportar els vostres dies feliços
i dissimulo la meva intermitent bogeria;
Aquestes són les meves cicatrius,
aquí rau la foscor del meu cor.

Vaig esperant que el temps s'esvaeixi,
que el meu pas sigui pols en el planeta,
bevent vi de cartró
ja no imito als pobres rodamons
que de jove abominava i reia,
ara jo sóc com ells,
sóc el pròxim nínxol de persona desconeguda.

Digueu-me si un home val
el que diuen, els que llencen cada dia diners,
diguem la teva opinió ara,
ja que mai més ens veurem;
Escriu sobre les teves vacances,
treu la pols del joc de te de la vitrina,
i mira a un altre rodamón que mai coneixeràs,
que mai saludaràs
i estén la roba, que serà neta i amb bona olor.

Allà, on els boscos són ennegrits
dormiré entre fulles i branques,
per no llevar-me més
o per suportar un altre amargant dia
i el meu gec estarà brut i desfilat.

Comentaris

  • Moltes gràcies, SrGarcia[Ofensiu]
    Jacob de Vinçà | 31-10-2020

    Agraït pel teu comentari. La meva missió màgica i literària és guarir els estigmes més fastigosos abocats en la poesia, arrencar-li tota la crosta ensucrada i sensiblera. Per a mi és de les més poderoses armes que té un literat creatiu. Amb poques paraules fas una immersió total al teu món al lector, cosa que no pot fer la novel·la, l'assaig i les demès disciplines. En treball de cristall les línies en el blanc, estic...

  • Benestar[Ofensiu]
    SrGarcia | 31-10-2020

    Una poesia impressionant, és a dir, que impressiona el seu contingut.
    Solem oblidar que darrere de cada trinxeraire hi ha una persona, que darrere de cada desconegut hi ha una persona.
    Això que descrius també ho podria dir una persona benestant, però si és una persona sense mitjans econòmics, la cosa ja és més trista. El benestar econòmic tapa moltes mancances, que també hi són, però esmorteïdes.
    Com se sol dir, les penes amb pa fan de més bon passar.

  • Moltes gràcies, Rober[Ofensiu]
    Jacob de Vinçà | 30-10-2020

    Gràcies per les teves paraules. Si, vull anar més enllà del que és sòrdid o míser, posar-me dins el gec...

  • Retrat[Ofensiu]
    rober | 29-10-2020 | Valoració: 10

    Has fet un execel.lent retrat de moltes persones sense sostre que s'amaguen darrera l'acohol. Però, has anat més enllà hi has fotografiat la seva personalitat. Felicitats!

  • Moltes gràcies, Kefas[Ofensiu]
    Jacob de Vinçà | 28-10-2020

    Mercès per el comentari. En això els que escrivim tenim la sort de poder projectar els perills i les nostres pors. Salutacions

  • Amb vetusta gonella[Ofensiu]
    kefas | 27-10-2020

    Més pòtol místic que pobre desvalgut, un estadi al que ens pot portar en qualsevol moment la desfeta de l'ordre establert. Per ells.
    M'agraden els poemes que deixen rastre

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: